dissabte, 10 de novembre de 2012

Mas Pau

Mas Pau
Avinyonet de Puigventós

10 de novembre de 2012

Amb el Lluís i la Fefa i el Joan Enric i la Francisca


Vam trobar una oferta amb un menú degustació a meitat de preu. Era a Mas Pau, amb una estrella Michelin. I ens hi vam apuntar. 
Primer hem fet un tomb per Avinyonet de Puigventós on mai se'ns havia ocorregut d'aturar-nos-hi. És un poble amb carrers i cases polits i bonics; per l'aspecte suposo que l'han restaurat i els veïns el cuiden bé. Vaig xerrar amb una senyora gran que em va fer entrar al jardí de casa seva, amb una paret de pedra per aturar una mica la tramuntana...


Després vam anar a Mas Pau. La casa és molt bonica, amb una heura vermella que enamora. 


El menjar molt bé, ben presentat i ben cuinat. En un dels plats la salsa era d'un tubercle que no coneixíem: la nyàmera, o tupinamba en castellà. Ara he llegit que se la considera una espècie invasora, com el mosquit tigre... Ho hauré d'esbrinar.


Són deixebles del Ferran Adrià i se'ls nota perquè fan plats amb moltes coses petites cuinades diferents i que a mi m'encanta. Però pel nostre gust el servei no està a l'alçada de l'estrella que llueixen. 


Vam passejar pel jardí i després vam arribar-nos a Besalú. Sempre et sorprèn agradablement. Era ja quasi la posta del sol i la llum que il·luminava el pont i els carrers i les cases era una llum diferent, acollidora, suau...


I els arcs es reflectien a l'aigua amb una claredat transparent.


Era ja tard i no vam poder fer la ruta pel call dels jueus. Hem de tornar-hi. I tampoc vam podem quedar-nos a escoltar el conte que un noi anava anunciant pels carrers: és l'hora del conte! Semblava el flautista d'Hamelin! Vam comprar un arc amb fletxes per la Martina, que era el seu sant, i li va agradar molt!!!
Hem quedat que repetirem aquestes sortides. Tres amigues de col·legi, que ens coneixem des dels cinc anys, i que seguim estant a gust juntes: i els marits també. Tot un èxit!
I encara hi ha colors de tardor...