Casament Cristina i David

Casament Cristina i David

18 d'octubre de 2013

Can Ribas de Montbui

Comença la festa, brogit de cassoles, barreja d'aromes, esclat de cançons, de perfums i somriures.

De dalt de la torre majestuosa i viva, la casa saluda vestida de flors

Ahir a la tarda es casaven la Cristina i el David. Només mirant-los ja veus que estan fets l'un per l'altre. Estaven molt macos i el David força nerviós. 

Els va casar el Joaquim, el pare de la Cristina, i tot i que ja havia casat un fill, el Genís, i dos nebots, aquesta vegada va començar amb la veu una mica trencada... Se li casava la nena... 

El David va arribar acompanyat de la Rosa, la seva germana, que estava tant o més nerviosa que ell. Els dos feien molt goig i portaven dins el record de la mare que ja no hi és. La Cristina va arribar amb el seu pare, agafats de la mà, somrients i feliços.

La cerimònia va ser maca. El Joaquim va fer una pinzellada per la vida de la seva filla. Que no volia nines de petita, que volia una pilota de futbol, que sempre jugava amb els germans, mai a coses de nenes... i avui, mireu-la, amb el vestit blanc, preciosa, maquillada, femenina i il·lusionada. És la mateixa però ara comença una nova etapa de la seva vida. El seu camí la porta  a penjar les botes de futbol i a donar la mà al David.

Una germana del David va parlar del germà petit, el mimat, l'estimat, el carinyós... Va ser emotiu i  a mi, que no acostumo a maquillar-me, una llàgrima furtiva em va malbaratar tota la feina de la maquilladora!

El pare del nuvi i la mare de la núvia, feliços, però sense paper protagonista. Però mirant-s'ho i gaudint de cada moment!

Aperitiu llarg en un ambient molt agradable i gaudint d'unes vistes espectaculars. I el sopar, molt bo. Per cert, en aquests casaments hi ha tanta gresca, tanta música forta, que no cal preocupar-se amb qui et posaran a taula. Nosaltres estàvem amb un grup de gent molt agradable però no vam poder parlar gens; només una mica amb qui teníem just al costat... No sé si la joventut crida més o tenen millor oïda...

Les taules tenien totes noms en comptes de números. La nostra era "El seny i rauxa"; érem dels més grans del casament... També hi havia "De mar endins", "Cosins grans" -40 anys!-, "Una taula amb experiència", "La Penya", "The old school", "Come Ranas", "Raimon i companyia", "Germanetes del nuvi",  "Els joves", "Els nens", "Casats... i per casar", "Les nenes", "Els unclus", "Els Rodriguez", i la més important, "Els reis de la festa!". Molt original!
Els "ninos" del pastís era un tractor. La imatge que et ve de la Cristina quan penses en ella és enfilada al tractor, o sigui que era conseqüent amb ella mateixa.
El germans van explicar també anècdotes de la seva vida amb la Cristina. Va estar molt bé! I van acabar dient que la Cris és família, vol viure la família, i vol els germans prop d'ells perquè sinó els cosinets ni es coneixeran! Crec que no trigarem a veure augmentar la família!
Enhorabona David i Cristina! Sou molt macos i treballadors i esperem que tot us vagi bé a la vida, que sapigueu lluitar per aconseguir les fites que us proposeu i que nosaltres ho puguem veure!
I en David li va llegir com una segona "declaració"!