dijous, 3 d’abril de 2014

Plaça Molina


Mor un home a la Plaça Molina

2 d'abril de 2014


Torno a casa a quarts de nou del vespre i sortint del ferrocarrils trobo tot l'espai del Bopan tancat per la policia. Molta gent mirant però ja recollien tot i no em vaig atrevir a preguntar què havia passat. A casa, a 8 al dia, en Cuní parla d'un home que ha mort a la Plaça Molina. Sembla que va arribar exaltat i llançava a l'aire cadires i taules. No el podien reduir i van demanar reforços. Quan van aconseguir emmanillar-lo es va anar posant blanc, va perdre el color. El van desenmanillar de seguida però va caure mort. Un metge que passava per allà va ajudar però no va poder fer res. Tot apunta a que va patir un infart. 
Fins aquí és un fet que pot passar qualsevol dia a qualsevol lloc. Però jo voldria destacar dues coses. Una, la impressió que vaig tenir veient la gent asseguda a la xarcuteria del costat, parlant, rient, prenent el cafè, quan feia pocs minuts un home havia mort a terra, a tocar d'ells. Em va recordar aquella imatge d'una platja a Canàries amb la gent prenent el sol i banyant-se mentre la policia treia morts d'una pastera... Hem perdut totalment la sensibilitat? Estem ja tan avesats a tot que no ens impressiona ni una mort al nostre costat? Anem pel carrer i veiem gent dormint a terra. Ja no ens esgarrifem com abans; és normal, n'hi ha molts... Només reaccionen els nens quan et diuen: mira àvia, no podem ajudar aquest home? 
La segona cosa és el comentari que aquest matí m'ha fet un veí de la zona. Tot just acabat l'enrenou de la policia una senyora se li va acostar i li va dir: no sap res vostè? La policia ha agafat un home pel coll i l'ha escanyat! La policia, els Mossos, es mereixen un respecte per la feina que fan i per com la fan. Poden equivocar-se, és cert, però en general se'ls ha de donar un vot de confiança, sobretot en aquests incidents del carrer, amb gent sovint amb problemes psicològics. Si ens toca un incident d'aquests prop nostre bé que agraïm que vinguin aviat els Mossos! 
Valors, valors i valors! On és la nostra escala de valors? I quina escala els ensenyem als nostres infants? Si volem un país lliure, normal, just i feliç hem de començar a educar de nou la sensibilitat, tant la nostra com la dels nens que comencen a mirar la vida amb els seus ulls, i també a través dels nostres.

2 comentaris:

Marta ha dit...

Estic molt d'acord amb tu!

Teo ha dit...

Totalment d'acord, ja es l'hora de que deixin treballar als mossos en pau.