dimecres, 23 d’abril de 2014

Sant Jordi


Sant Jordi

23 d'abril de 2014


Sant Jordi un any més amb sol i bon temps! Aquest matí m'he passejat pel centre de Barcelona i en algun tram no es podia ni avançar. Gent mirant llibres, comprant, demanant la signatura dels autors... Sempre m'enamora aquest dia. Veus cares somrients, nois i homes amb la rosa a la mà, parelles passejant, gent gran agafadets amb la rosa entre els dos... és bonic, t'arriba al cor, veus gent d'un país amant de la cultura i de l'estètica. Aquest any he vist més jovent que mai venent roses. I tots parlaven bé i et volien convèncer que les seves roses eren les millors.
A més avui és sant i aniversari d'un fill i sant d'un nét. Per molts anys!!!



Sense haver-hi un llibre preferit i destinat ja a guanyador, en el fons, totes les parades tenen uns quants llibres que saben els salvarà les vendes. Has de buscar entre les piles aquells llibres d'editorials petites, que editen pocs llibres, que no pots baixar-te per e-book, i que t'ompliran les hores d'un plaer que només coneix i pot comprendre qui veritablement gaudeix amb la lectura. 



Nosaltres acostumem a comprar un llibre pels fills i pels néts i els el donem el dilluns de Pasqua abans o després de la mona. I llavors, en un dia com avui en què els carrers fan un goig indescriptible, amb la gent remenant llibres, m'he de retenir força i comprar només un llibre o dos per complir amb la tradició... Me'n compraria tants! Tenim bons autors, molt bones traduccions, llibres de tots els temes i mides i nivells... M'he quedat amb les ganes d'un parell de llibres, que ja m'he apuntat a l'agenda, per comprar de cara a l'estiu. 


I què podem dir de les roses? De bon matí ja he rebut aquesta de la foto. És una rosa del parc Cervantes, molt adient en el dia del llibre!, i he anat rebent més roses virtuals. M'agraden. No es poden comparar amb la rosa que el Jaume em regala quan sortim al carrer, però dóna alegria. Quin país té un costum tan deliciós com aquest? Les flors alegren la vista, fan somriure, i encara que a molta gent els produeixi pena perquè la persona que estimen, la que sempre els regalava la rosa, ja no hi és, crec que no es poden sostraure de caure en l'encanteri que produeix aquesta flor en aquest dia.  Que per molts anys puguem anar rebent i regalant roses! Aquest any no li podré portar a la tia Rat... però durant molts anys l'esperava amb il·lusió! 


Recordo quan els nostres fills eren jovenets i arribaven a casa amb la rosa per mi. Quatre roses per un gerro. Quin goig i quin bon record! Ara aquests gerros plens són a casa d'ells, per la dona i per les filles. La vida passa, llisca, i les tradicions si es conserven i reviuen generació rere generació és que són bones, són perfectes! No ho enyoro; ho visc! 
Que any rere any pugui anar escrivint alguna cosa sobre el "nostre" Sant Jordi i ho faci sempre amb el llibre i la rosa  a la mà!

Acabo de rebre una foto de Cerdanyola. Creixen llibres dels arbres!!!!


Aquest any celebrem l'any Vinyoli i m'agrada contribuir-hi amb un poema d'aquest poeta dedicat a les roses. 


LES ROSES

He pressentit la maduresa
de fruits ardents, inassolibles,
i sé de queixes ignorades,
perdent-se, fosques, en la nit.
Oh, quanta nit, quanta claror d’estels
inalterables calen per a cabre-hi
la inquietud d’aquestes primaveres
del món! Com retenir-ne el foc?
Mira només, en el jardí, les roses,
ofertes a la dea en vives flames,
fins a la mort, encesa plenitud.

Joan Vinyoli

El callat, 1956