dissabte, 12 d’abril de 2014

Querido Diego, te abraza Quiela


Querido Diego, 
te abraza Quiela
de Elena Poniatowska

Premio Cervantes

Impedimenta

Abril 2014



Tot el llibre són cartes que l'Angeline Beloff, Quiela, escriu des de Paris al seu company Diego Rivera que ha marxat a Mèxic. Ella és una pintora russa exiliada i després de deu anys d'estar junts el Diego se'n va i no li contesta mai cap carta. Ella l'estima, l'estima malgrat tot, amb una barreja d'amor cec i admiració i també adonant-se que l'altre ja no la vol però que a ella això quasi ni li importa; viu dels records i tornaria a fer per ell tot el que havia fet aquells deu anys. 
Són boniques les cartes i és trist constatar que ella s'hi agafa com si el món s'acabés sense ell. Sembla que el Diego se li hagués menjat tota la seva personalitat i la seva vida; i en part així ho va fer perquè tota la vàlua d'ella com a artista surt després de la separació. Abans no, perquè ella mateixa es col·loca rere en Diego... 
Et fa malícia veure la barra d'aquest home, i la seva covardia. Incapaç d'escriure una carta dient-li que ja no l'estima, que es casa amb una altra... Masclisme i abandó absolut de la persona que el va ajudar i estimar durant tants anys. En Diego Rivera es va casar tres vegades, l'última de les quals amb Frida Kahlo, i va tenir una filla amb una altre dona, a qui va mantenir enviant-li diners tota la vida. 
Tot això cap a l'any 1921. Ara seria impensable... o així ho espero!
La Quiela escriu les cartes com si fos un diari; comentant coses de cada dia, descrivint espais i persones i fets... És bonic i agradable. Però ella... li costa massa reaccionar! Això no es pot dir amor... L'amor ha de ser un fluid entre dues persones, no un riu desbordat sense saber on va a desembocar...