divendres, 21 de novembre de 2014

Colors de la tardor a Ogassa


Colors de la tardor a Ogassa

21 de novembre de 2014


Quan m'he llevat aquest matí la terrassa de casa estava a vessar de fulles d'arbres de color groc. Sort que ja havíem decidit anar avui a Ogassa perquè un parell de dies més tard i ja haguéssim trobat totes les fulles a terra! 
Amb La Marién i l'Antonio  hem enfilat d'hora la carretera i només vèiem núvols i boirina, sobretot a la plana de Vic. però poc després el sol s'ha deixat veure i brillava amb tota la seva força i llum sobre les fulles grogues, vermelles i verdes del paisatge. És meravellós!  És un privilegi està jubilat i trobar-te bé i poder sortir en divendres i gaudir de la natura i de la bona companyia.




Hem arribat a Ogassa i hem seguit cap a Sant Martí de Ogassa per la carretera que ens pot portar fins a Bruguera i Ribes de Freser. A Sant Martí hi ha una esglesiola romànica molt bonica però tancada i barrada. Ens han dit que les claus les hem de demanar a l'Ajuntament de Ogassa. Un altre dia serà...




 Al costat de l'església hi trobem una casa amb venda de productes del país, també tancada, amb un vista magnífica i una era avant de la casa que em recorda la meva infantesa quan veia batre el blat...



Tornem enrere i anem a Sant Martí de Surroca. Allà ens aturem per contemplar una altra església romànica, molt bonica, també tancada.



 Des d'allà veus un paisatge de tots colors, amb les muntanyes obertes, i, de prop, les cases del poble. Cases antigues, molt boniques, que et fan pensar que la gent que les ocupa hi deuen trobar una pau que a Barcelona costa de trobar. Però de seguida ens surt la vena urbanita  i diem no! De visita sí, un parell de dies... potser també, però viure-hi tot l'any... No en sabríem. No hi havia ni connexió a internet!



Baixem a Ogassa a dinar i trobem que el restaurant Tal.larà, on paràvem a dinar quan hi anàvem està tancat. Preguntem i ens diuen que fa vuit o deu anys que es van jubilar... Tan de pressa passa el temps? Enyorant-lo entrem a la Fonda Can Costas i allà mengem la carn a la brasa i els rovellons, tot molt bo i la gent molt agradable. Fins i tot ens obrem la botiga perquè puguem comprar algun embotit i formatge de la zona. 
Tot el dia hem anat amb màniga curta o samarreta. Ara agafem ja l'anorak. El sol comença a amagar-se i la humitat i el fred van avançant.



Arribem a Sant Joan de les Abadesses i volem veure el retaule del monestir però, també està tancat! 



A la plaça porxada comprem pa al Forn Roma, que és on el compren els de la fonda on hem dinat i que és un pa boníssim.


Fem la xerradeta i sortim cap a Ripoll, bressol de Catalunya. 
Allà, al Monestir, bellesa i serenor. Una gran banda groga penja de la paret del Monestir. I l'estelada.





Com ja és tard no hi ha ningú. El claustre, començat el segle XII, que l'acaben de restaurar, el veiem ja a mitja llum. Han tret l'arrebossat de les parets i ara es veu la pedra. Com pot conservar-se tan bé una obra de tants cents d'anys?






Després admirem una vegada més la portalada. Quina bellesa! No et canses de contemplar-la.




I dins el monestir,




després de visitar la tomba de Guifré el Pilós


 i de Berenguer III i el cenotafi de Berenguer IV,


ens trobem amb una escultura de la Sagrada Família, obra de Jordi Ferrer.  Molt real! La Marién, que acaba de ser àvia, se la mirava veient-hi la néta amb al mare i el pare...


Després seiem una estona en silenci. Estem sols. Aquelles parets, aquella cúpula, la sobrietat de l'obra et va amarant de serenor i de pau.




Penses en les generacions i generacions que han segut allà, que han pregat demanant favors o agraint-los, que senzillament han buscat un moment de recolliment i de pau, i t'hi sens identificat, acompanyat, no estàs sol. Prego per la família i per Catalunya. I per tanta gent que està sola o pateix. I per tantes coses... Ens costa aixecar-nos i marxar...



I ara ja, fosca nit tot i l'hora que és, enfilem la carretera cap a Barcelona.
Un dia ple i perfecte, natura i amics, silenci i pau per poder començar una nova setmana dins el brogit i el neguit de la gran ciutat.



5 comentaris:

Salvador ha dit...

També una natura exhuberant per aquesta zona del Ripollès... i bones fotos.

Antonio ha dit...

Preciosa descripçio d'un dia bonic i feliç. Ens ha agradat molt el teu blog. Les fotos fantasticas, amb uns colors i definicio excel.lent. Heu fet una bona compra.
Dia a repetir sovint
Una abraçada per els dos

Joaquim Brustenga-Etxauri ha dit...

Magnífica excursió i precioses fotos!

pons007 ha dit...

Veig que de moment no fallen els arbres i cada tardor ens ofereixen els mateixos colors de tardor

matilde ha dit...

Hola es el primer dia que passo pel teu bloc i em sembla que m' agradara molt,i les fotos xulissimes. felicitats