dimecres, 26 de novembre de 2014

El silenci del far


El silenci del far
de Albert Juvany i Blanch

Edicions el Periscopi

Novembre de 2014


És un llibre entretingut, fàcil de llegir i que t'atrapa, tot i que algunes de les coses que passen es veuen a venir. 
És la història d'una noia, l'Anna, que viu a Húsavik, un poblet de pescadors al nord d'Islàndia. I la d'un noi, el Gísli, que arriba de Reykjavik. I la de Gunner, el professor de piano. I la de Rangar. L'Anna s'ha criat amb els seus oncles; li van dir que els seus pares havien marxat a fer diners i l'havien deixat a ella amb els oncles. Ella ha crescut sempre amb una sensació d'ofec i de tristesa: per què la van abandonar els pares? 
L'obra va explicant la vida de l'Anna i la dels seus pares, l'Olaf i la Yrsa. 
Un dia rep una carta firmada pel "teu pare que t'estima". I totes les portes que ella havia mantingut tancades des de sempre se li obren de cop. 
En Gísli també rep una carta com la de l'Anna i per això va a Húsavik per si pot entendre alguna cosa. 
Hi ha una cosa que fa que aquest llibre em costi de llegir, sobretot al començament, i que no el tingui com un bon llibre que cal recomanar i rellegir. I ja no és la primera vegada que m'hi trobo. 
L'autor va formar-se en una escola d'escriptura creativa i jo no sé què passa però tots aquests llibres sortits d'escoles no són espontanis, l'escriptura vol ser potser massa perfecte, o massa formal i hi trobo a faltar l'alè, la força de la inspiració, el raig de paraules que surten i t'encomanen l'emoció.