divendres, 23 de gener de 2015

Gran Hotel Budapest


Gran Hotel Budapest


Cinema Lauren Universitat

22 de gener de 2015


Pel·lícula basada en escrits de Stephan Zweig. Nominada amb vuit Òscars però no sé si s'ho val tant. És una pel·lícula distreta, treballen bé els actors, però no et deixa cap empremta. Surts del cine i no crec que trigui gaire a oblidar-la. 
Això no vol dir que no tingui moments bons, que t'encantis amb algun personatge o que trobis ocurrent alguna situació. Hi ha una mica de tot: romanticisme, enamorament, suspense, admiració, persecució, maldat... 
En Zero Moustafa és un aprenent de grum de porta del Gran Hotel Budapest. Un hotel que va ser molt important i famós, enmig de les muntanyes i on s'hi arriba amb telefèric. El seu jefe, Gustave, és un home polit i presumit, que es dedica a fer feliç a totes les dones grans que passen per allà. Una d'aquestes senyores mort, a casa seva, i quan en Gustave i el Zero hi van per donar el condol comença una aventura i persecució que durarà fins al final de la pel·lícula.  
Tot això ho sabem perquè, anys després, un home que es dedica a escriure, es refugia en el Gran Hotel Budapest, actualment amb poquíssims clients, i comença a parlar amb un home gran que resulta ser l'amo de l'hotel. I li explica la seva història. 
Previsible, distreta, senzilla, amb bons intèrprets... però, pel meu gust, poca cosa més. Potser a qui més recordaré serà al Zero... 






2 comentaris:

Marta ha dit...

Fa molt temps la varem veure al cinema Verdi. Ens la van recomanar. A mí si que em va agradar, però reconec que el seu director Wes Anderson té un estil peculiar de fer cinema, molt psicodèlica, però la vaig trobar original. Diverses vegades aquest diretor ha estat nominat per la seva originalitat.

Maripepa Brustenga ha dit...

És original i té el seu encant però la segona part se m'ha fet una mica llarga...