Rastres de sàndal

Rastres de sàndal
Premi Gaudí a la millor pel·lícula -1 de febrer de 2015-

Cinema Lauren Universitat

23 de gener de 2015

Direcció: Maria Ripoll
Productor executiu: Anna Soler Pont i Ricard Domingo
Actors: Nandita Das, Aïna Clotet, Naby Dakhli

A mi m'ha agradat. També és veritat que hi anava ben predisposada. Aquesta pel·lícula està basada en un llibre de l'Asha Miró i l'Anna Soler-Pont. L'Asha i jo vam conviure durant tres anys estudiant Magisteri. Ella tenia 18 anys i jo 40. Ens va tocar el mateix grup de treball i guardo un molt bon record d'aquells tres anys, de les converses, dels riures i de les confidències... 

I tot i que la pel·lícula no és la vida de l'Asha sí que hi té similituds. Ella va ser adoptada per una família catalana i va deixar a l'Índia una germana gran. Ho explica molt bé en els seus llibres La filla del Ganges i Les dues cares de la lluna. 

Va conèixer la seva germana i va saber que havia estat portada a l'orfenat perquè la seva mare va morir en néixer ella i el pare no sabia com sortir-se'n. I la seva neboda ha estat a Barcelona. No sé si encara hi és. 

O sigui que la pel·lícula és una mica la seva vida, però novel·lada. 

I és curiós perquè com hi ha dos escenaris, Mumbai i Barcelona, veus els carrers i edificis, i sobretot veus la vida interna dels hindús. Pensem que ells s'adapten completament als nostres costums i quan t'endinses en la història trobes locals i experiències que et porten a l'Índia i et fan desaparèixer Barcelona. 

La història de la germana adoptada, com s'amagaven en aquells anys aquestes coses, la rebel·lió de la noia, la bellesa de la germana, l'amor incondicional per molts anys que passin... Em costa plorar però al final de la pel·lícula em vaig trobar amb les galtes humides...