dijous, 24 de setembre de 2015

La història del nostre himne


Bon cop de falç
La història del l'himne 

24 de setembre de 2015
Festes de la Mercè


Hem sortit a passejar per Barcelona i hem fet cap al Born. Però no us parlaré de la història del Born ni de les seva troballes sinó de una exposició que hi ha temporal.
Només entrar al Born ja t'amares d'un aire nou, o d'un aire antic, que t'arriba al moll de l'os. És impressionant! 
L'exposició que hi ha aquests dies és sobre la història del himne dels Segadors. Jo ja l'havia llegit però està molt ben explicada, amb murals i, cosa que poques vegades trobes, amb un fulletó on t'explica tot el que diu en els panells de l'exposició. 
Els Segadors és oficialment l'himne nacional de Catalunya des de l'any 1993. Té l'origen en la combinació de la lletra d'una balada recollida al segle XIX sobre els fets de la guerra dels Segadors de 1640, i la música d'una cançó popular de sega, de to eròtic, Els tres Garberets. El 1892 el jove músic Francesc Alió va compondre la cançó, tot i que durant un segle diferents cançons van pugnar pe convertir-se en la referència sonora dels catalans. La lletra la va trobar en el Romancerillo Catalan de Milà i Fontanals que havia recollit Jacint Verdaguer de la seva mare. I la música li proporciona el canonge osonenc Collell. La tornada va ser una troballa d'Ernest Moliné i Brasés. L'any 1897 Emili Guanyavents va jutjar clerical i antiga la versió de Els Segadors i en va fer una nova versió, a petició d'Enric Morera que és qui la va harmonitzar. I és la que coneixem ara i cantem. 




 A meitat i finals del segle XIX els nacionalistes catalans emergents buscaven un himne. I van provar diferents cançons com Los néts dels almogàvers, Brindis a Felip V, El cant de la senyera, Plany, El cant del poble... però cap tenia la força col·lectiva de Els Segadors. Aquests anys la millora de les comunicacions va millorar la circulació de gent i idees per tot Catalunya , així com el naixement dels Cors de Clavé, l'Orfeó Català i el Cor Catalunya Nova. En un moment en què encara no existeixen els mitjans de comunicació de masses audiovisuals, la música serà el vehicle de transmissió de les aspiracions col·lectives. "Cantar junts permet sentir que som alguna cosa junts" com ha dit el musicòleg Jaume Ayats. 


 Al fons del Museu de la Música de Barcelona es conserva el que es creu que és el primer enregistrament d'Els Segadors, de l'any 1900.


A partir de 1897 Els Segadors es cantarà en diferents moments de repressió, manifestació o com a himne dels soldats que marxaven a la primera guerra Mundial. L'any 1923, amb Primo de Rivera, es prohibeix l'himne que no tornarà a ser cantat fins a la segona República. A partir de 1939, amb el franquisme, va ser prohibit i perseguit i es va voler imposar el Cara al sol. Després de la mort de Franco, es va cantar permetre cantar Els Segadors per primera vegada l'11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat, la primera gran manifestació del catalanisme després de la Guerra Civil. Recordeu també que a la inauguració dels Jocs Olímpics del 1992, a Barcelona, es va sentir a tot el món l'himne dels Segadors, abans de la Marxa Reial.
El reconeixement oficial del himne no va ser fins a l'any 1993 amb l'aprovació de la llei corresponent i la seva oficialitat va quedar recollida al nou Estatut del 2006 després d'un procés que havia trigat 114 anys a completar-se.


Un himne és, o aspira a ser, un element compartit entre totes les persones que habiten un país; és un petit resum de la seva història o una exaltació d'un període concret del seu passat. Un himne és un instrument per expressar-se, però també un element de reivindicació i fins i tot de protesta. 
Hi ha països, com Suïssa, que aquest any estan votant per si la majoria vol canviar l'himne del seu país. 
I l'exposició ens proposa que diguem si alguna de les cançons que es van fer servir quan Els Segadors estava prohibit, o abans que fos més conegut, ens agrada més com a himne de Catalunya. Totes les cançons que proposa són boniques, unes amb més força que d'altres, però jo em quedo amb Els Segadors. Tot i que la Balenguera, que es cantava a Mallorca quan tot estava prohibit m'agrada molt. Hauríem de fer reviure aquestes cançons que els nostres fills i néts, en la seva major part, desconeixen.
Deixo aquí la llista amb el gust i el plaer d'haver visitat una petita-gran exposició! 
- La presó del Rei de França, tradicional del S XVI
- Catalunya, comptat gran, tradicional S XVII
- Bac de Roda, tradicional S XVIII
- La muixeranga, tradicional S XVIII
- L'emigrant, Amadeu Vives/ Jacint Verdaguer, 1894
- El cant de la senyera, Lluís Millet/Joan Maragall, 1896
- Plany, tradicional/Jaume Massó, 1897
- La santa espina, Enric Morera/Àngel Guimerà, 1907
- La balanguera, Amadeu Vives/Joan Alcover, 1926
- Cançó d'amor i de guerra, Rafael Martínez Valls, 1926
- El cant del poble, Amadeu Vives/Anselm Clavé/Josep Maria de Sagarra, 1931
- El més petit de tots, tradicional/Pere Quart, 1937
- D'un temps d'un país, Raimon, 1964
- L'estaca, Lluís Llach, 1968
- La fera ferotge, Ovidi Montllor, 1968
- Els Segadors, Francesc Alió/Emili Guanyavents, 1897