dilluns, 7 de setembre de 2015

La Verema



La Verema
6 de setembre de 2015


Ja fa un parell d'anys que un grup de pagesos jubilats del poble organitzen un dia una festa tradicional de com es feien les feines abans. Aquest any ha tocat la verema. I com teníem nenes a casa hi hem anat. 
A mi em feia il·lusió. La meva infantesa va estar marcada per la verema a finals d'estiu. El tio Josep venia amb la tartana i recollia tots els nebots. I anàvem a collir raïm o ametlles. Esmorzàvem sota una gran figuera, bevíem vi del porró i treballàvem de valent. Després tocava anar a la casa pairal a trepitjar el raïm. Era molt divertit. Tota una festa per nosaltres. I el record el tinc cada dia més viu... 





Vam portar doncs les nenes a la vinya. Els van donar tisores i un cubell grandot i a tallar raïm! Van fer-ho molt bé i en van collir força. I es van divertir molt. I els va sobtar veure que la gent gran que hi havia em coneixien tots i recordaven coses de la meva infantesa i joventut, com per exemple que vaig ser la primera noia que va fer tir al plat. I amb l'escopeta d'en Pepet, un senyor ja gran que em va reconèixer i ho va explicar a les nenes. Per mi va ser molt agradable però per a elles també! 



Després hi havia un berenar de pa amb tomàquet i botifarra a la brasa que va anar molt bé perquè aquell dia em vaig estalviar de fer el sopar! 


L'endemà al matí vam anar a trepitjar el raïm. Primer va haver-hi una explicació teatralitzada de la feina de la verema, gent gran i jove vestits com fa seixanta anys explicant tot el que feien i els problemes que tenien. 








I després dins una bóta les nenes es van descalçar i van fer la trepitjada. Primer a alguna li feia una mica d'angúnia. Però després no en volia sortir! 





Vam acabar dinant en un restaurant de la zona perquè ja tornàvem a Barcelona i tenia la nevera ben buida! 



Ha estat una bona manera d'acabar l'estiu! Llàstima que no hi fossin els 9 néts perquè s'ho haguessin passat molt bé i també haurien vist com es feien abans les feines del camp. 
És una bona iniciativa. No la perdeu! Seguiu fent-ho que nosaltres anirem portant els néts...