dijous, 21 d’abril de 2016

Cadiz i Huelva


Cadiz i Huelva

del 14 al 20 d'abril de 2016

amb el Teo i la Maria Clara


Hem estat una setmana per terres andaluses. Per Cadis i Huelva que no coneixíem. Dos dies a Cadis en Jaume i jo sols i quatre a Huelva amb el Teo i la Maria Clara. 
Són dues províncies amb un paisatge molt bonic i diferent l'un de l'altre i amb uns poblets que dóna gust aturar-t'hi i passejar-hi.
Quan vam arribar a Sevilla amb l'AVE ens vam trobar amb la Feria de Sevilla. Parades d'autobús plenes de dones amb vestits de faralaes esperant pujar i tartanes guarnides i plenes de joves vestits per la Feria. Color i alegria que contrastava amb la pluja que, dos dies després vam trobar a Sevilla mateix quan vam anar a recollir al Teo i la Maria Clara que arribaven. 
   Cadis és una planúria amb petites ondulacions que, en aquest temps de primavera, van del blanc brut cap al groc, el verd lluminós que neix i el verd ja fet, més fosc... És preciós! I sempre amb el mar davant, un Atlàntic domesticat, suau, d'un color blau infinit i amb unes platges amb uns passeigs on se't perd la mirada i hi pots fer uns quants quilòmetres si et ve de gust... 
La capital té la seva gràcia: carrers estrets plens de tauletes per sopar i d'altres amb uns balcons antics molt bonics. 


Des de la badia de Cadiz es retalla la silueta inconfusible de la seva Catedral


i ja de tornada un ficus majestuós enmig de la plaça de la Mina.


A Cadiz hi ha un pont que va d'un costat a l'altre de la badia.  És molt modern i bonic i encara no està marcat en el GPS del cotxe. Per tant quan els travessàvem veiem com el cotxe travessava flotant per sobre l'aigua! Molt divertit!



   A Arcos de la Frontera, un poblet enfilat dalt d'una colina tenim una vista excepcional del paisatge de Cadis i del riu Guadalete.


   Sanlúcar de Barrameda em va agradar molt. Té una platja immensa amb un passeig ample i, en aquesta època, amb molt poca gent. Allà vam tastar les tortillas de camarones que són molt bones i vaig menjar el millor marisc de tot el viatge. Allà desemboca el Guadalquivir i enfront es pot veure el parc de Doñana.


   El Puerto de Santa Maria és encantador. Amb un passeig amb columnes i una platja molt ample amb grupets de palmeres. I sempre el mar immens...


   Jerez de la Frontera ens feia una gràcia especial. Nosaltres acostumem a veure Saber y Ganar, un concurs de la 2. I un noi, el Manolo Romero, ha estat un dels millors concursants. És de Jerez i té una llibreria, el Laberinto. Hi vam anar, el vam felicitar i li vaig demanar un llibre per Sant Jordi. I em va donar un llibre escrit per ell, Jerezanos bizarros. Ja veureu el post quan l'hagi llegit...
Jerez és una ciutat molt bonica, amb una gran Catedral, un Castell i el Tio Pepe de González Byass!




   Ja amb el Teo i la Maria Clara, vam aturar-nos a Niebla, ciutat amb muralles que, com plovia, la vam visitar solets...




És interessant perquè, totalment emmurallada,  està molt ben conservada. Una església magnífica, sense teulada, la Puerta del Agujero, tot et fa recordar la preséncia musulmana de l'any 713 al 1262.

Arribem a Huelva i ens rep la imponent escultura de Juna Ramon Jiménez enmig d'una gran plaça.
Huelva és una petita ciutat molt agradable, neta i amb moltes coses a visitar. l q ens sorprèn més és veure a tothora gent de totes les edats passejant i prenent fino o cerveça. L'atur és el més alt de l'estat però cobren l'atur i el caràcter de la gent és optimista de mena i veus alegria tot arreu. Bonic per passejar-t'hi però millor no profunditzar massa en aquest tema...
Anem passejant fins al mar i la vista és magnífica! Fa ventet i la posta de sol és espectacular. Tornant veiem l'Ajuntament, neoclàssic i l'església de la Mercè. i en un dels carrerons seiem a sopar el pernil i les famoses gambes de Huelva. Boníssim!!!
L'endemà ens arribem al lloc on es troben el Tinto i l'Odiel i veiem el monument a la Fe Descubridora. No és bonic però és molt alt, treballat, i el paratge val la pena.
Fem un recorregut per les platges aprop de Huelva i no et canses de meravellar-te d'aquest mar immens i aquest cel infinit....
Punta Umbria, platja plena de petxines, on vam veure una enorme medusa en mares baixa,
El Rompido, ple de barques, i amb una nuvolada espectacular
Cartaya, petit poble d'on és una amiga nostra, poble blanc, net, cuidat,
Isla Cristina, platja i passeig immens, on vam seurea prendre una manzanilla amb formatge,
Ayamonte, més gran i important, on desemboca el Guadiana, ple de cases modernistes amb una plaça molt bonica amb bancs modernistes amb uns colors especials.
Passem després pel Pont Internacional sobre el Guadiana i passem a Portugal. Només visitemVila Real de Santo Antonio que, com és diumenge, té quasi tot tancat. Només un mercadillo que arriba fins al mar dóna vida a aquell carrer.
De nou  a la província de Huelva anem a visitar el Parsje de la Rábida on hi ha el Monestir, tancat per ser diumenge, la Columna de los Descubidores, ue es va cknstruir per celebrar els 400 anys del descobriment d'Amèrica, una estàtua de Colom i algun altre edifici. Sembla que els sobri terreny perquè tot és de mides molt grans. I ben conservat.
Prop d'allà, a tocar del moll, hi ha una recreació de les tres carabel.les de Colom. Es van fer l'any 1992 pel 5è aniversari de la Conquesta.
Tenen a Colon i a la Conquesta d'Amèrica com a centre de la seva història. En qualsevol racó podem trobar-hi sempre alguna cosa que ens recordi aquella gesta...







Pendent d'acabar