dilluns, 25 d’abril de 2016

Cartes d'una pionera


Cartes d'una pionera
d'Elionore Pruitt Stewart

Inquiets Viena

Abril 2016

L'autora va quedar vídua molt jove amb una nena de 2 anys i va decidir deixar les terres de la riba del Mississipi i anar-se'n de majordoma d'un escocès a les muntanyes de Wyoming, en ple Oest americà. Som a l'any 1909. I en aquest llibre recull les cartes que va enviar a la seva amiga i antiga mestressa, la senyora Coney, explicant-li com és la vida en aquella solitud i com passa ella les hores del dia. Gràcies a aquestes cartes tenim un veritable testimoni de la vida i experiència dels colons americans. 
Descriu la seva vida en un món solitari allunyat de tothom. Per poder parlar amb algú que no mengi farratge ha de fer dos dies a cavall, dormint en coves, amb foc encès per por dels animals i, si és hivern, amb por de desglaços o fortes nevades. 
Com diu la protagonista, en aquest país hi ha tres estacions: juliol, agost i hivern...
Però ella lluita plantant, treballant amb els animals, portant la casa... Vol aconseguir un terreny i fer-s'hi una casa per viure-hi amb la seva filla. I l'escocès de la finca l'ajuda molt. 
Es fa amiga de la gent que viu "prop" de casa seva, dones valentes que porten el ranxo i els animals que estan sempre dispostes a donar un cop de mà a qui ho necessiti. Sembla mentida que hi pugui haver vida social en un món tan solitari i aïllat. I l'Elionore explica amb molta senzillesa com veu ella el paisatge, com cultiva la terra i cuida dels animals, com troba moments per escampar la boira amb la seva filleta, com s'enfronta a les dificultats. És un llibre ple d'optimisme! 
I molt distret, diferent d'altres perquè llegir cartes és diferent que llegir un relat i perquè són molt agradables de llegir. I t'endinsen en un món que, tot i ser real, no imagines fins que no ho llegeixes. I penses que tu no t'hauries pogut adaptar a aquella vida, a aquella solitud, que per ella no ho és, però que jo la veig carregosa i difícil d'acceptar.