dijous, 19 de maig de 2016

El jardí dels déus


El jardí dels déus
de Gerald Durrell

Traducció: Jordi Arbonès

El Cercle de Viena

Maig de 2106


M'agrada Durrell i aquest és un encant de llibre! Els llegeixo quan ja sóc al llit i així m'adormo amb la dolçor i la música de les seves paraules. No tinc malsons, llegint en Durrell... 
L'any 1935 la senyora Durrell, vídua, amb els quatre fills es van instal·lar a l'illa grega de Corfú i s'hi van quedar quatre anys. El petit era en Gerry i tenia 10 anys quan hi va arribar. La casa, magnífica, amb jardí, servei i xòfer va servir al més petit de la casa com a refugi per qualsevol insecte o animaló que trobava per l'illa. Era amant dels animals i bon observador; es podia passar hores per observar un insecte o per veure sortir del cau un animal que seguia feia dies. Uns més que altres, tota la família acceptava aquesta invasió, ila mare sempre hi estava d'acord. 
La vida que duien era molt particular. En Gerry anava a classe amb un professor, en Kralefsky, també amant dels animals; però en el fons l'escola era la vida. Tenia plena llibertat per anar i venir, per agafar la barqueta i navegar, i ningú no controlava ningú. Els germans grans portaven una vida tranquil·la fent el que els venia de gust i, sobretot, organitzant festes i sopars pels amics que anaven a visitar-los. Amics que sovint eren amics d'amics, que ni els coneixien, però sempre eren personatges molt especials, hilarants, que feien que tothom s'ho passés bé o que fossin la diana de les seves bromes. 
En resum, passen coses, passa la vida, sempre explicada en primera persona pel Gerry, et distreu, et fa riure i és un plaer llegir-lo perquè està molt ben escrit i traduït! 

Diu en Durrell: Per a mi retrata una part molt important de la meva vida i allò que lamentablement sembla que els és negat a molts infants: una infantesa veritablement feliç i lluminosa. 
El que passa però, és que no sé si ara algú intentés viure i créixer durant quatre anys tal com explica en Durrell, el més segur és que seria denunciat i obligarien al nen a anar a una escola, a fer deures i, ni en broma!, tenir a casa la pila d'animalons que hi tenia...