dimecres, 25 de maig de 2016

Museu del coure i Folgueroles


Museu del coure i Folgueroles

amb Enginyers Jubilats

24 de maig de 2016


Amb la colla d'enginyers jubilats hem anat a visitar el Museu del coure a Les masies de Voltregà. No em pensava pas que fos tan interessant! 

Primer ens han ensenyat la fàbrica i hem pogut veure el procés del coure. És molt important el reciclatge. El coure es troba principalment a Xile i a tota la costa atlàntica d'Amèrica. També a les fosses marines però millor no tocar-les perquè espatllaríem el medi natural. Qualsevol peça de coure de l'època dels romans ha pogut ser més tard una part d'un canó, una canonada i, actualment part del nostre mòbil. Es pot reciclar ad infinitum! Per això agafen la ferralla de coure i fan la colada contínua i en surt fil de coure de la mida que demanen els clients. La colada contínua es feia ja amb coure pur de la mina, però amb ferralla va ser aquí on es va experimentar i després van patentar. A més d'una guia excel·lent hem tingut la sort de comptar entre els enginyers del grup a dos que van treballar i viure aquests processos i ens van fer moltes aportacions molt interessants. En aquestes fotos podeu veure la ferralla de coure abans de començar el procés i la mateixa ferralla convertida ja en material de coure.



Ja en el museu moltes coses em criden l'atenció. Però només n'apuntaré un parell. Un mirall de coure, el mirall d'Afrodita, de l'època etrusca


i el signe del coure, Cu, al llarg del temps.



La veritat és que vaig aprendre molt i vaig gaudir de la visita, però no faré ara una classe magistral... Aneu al Museu un dia que us agradarà! 

Vam dinar al restaurant Fussimanya, a Tavèrnoles, un clàssic de la zona. El menjar molt bo i, sobretot, tot el personal molt amable! Hem de tornar-hi! I, al costat, hi ha la botiga on pots comprar els embotits que tant t'han agradat a l'hora de dinar! 


Havent dinat vam fer cap a Folgueroles, el poble on va néixer i viure la infantesa i l'adolescència mossèn Cinto Verdaguer, el poeta del poble. 

La Casa Museu és molt interessant, tot i no ser la casa on vivia. Ell va néixer a casa els avis materns i va anar a viure a una casa a la plaça Major, lloc on ara hi ha una carnisseria. Per poder estudiar va entrar al seminari i la influència de la mare va fer que finalment es fes capellà. Molt jove va començar a escriure poemes, poemes d'amor a les noies més maques, les de la Gleva. Va guanyar uns Jocs Florals i va anar a Barcelona a recollir el premi vestir de pagès mudat, amb espardenyes, barretina, camisa blanca i corbata de llacet.
  La història de Verdaguer és prou coneguda, no la repetiré. Capellà de poble, capellà del marquès de Comillas, viatges per tot el món, mals entesos amb la jerarquia, malaltia... Va valorar sempre la poesia i la seva llibertat.
                                                                   

Casa on va viure Verdaguer


Entrant al Museu
 L'any 2002, centenari de la seva mort, es va celebrar amb coses molt diverses. El



Rellotge de sol a la Plaça Major



Pendent d'acabar....