dijous, 26 de maig de 2016

Qui bones obres farà


Qui bones obres farà
Pep Tosar

25 de maig de 2016

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita

Direcció: Pep Tosar
Ajudant de direcció: Xavier Serrat
Ninots: Mim Juncà
Actors: Evelyn Arévalo, Imma Colomer, Tilda esplugaPere Eugeni Font, Miquel Gelabert, Xavi Sáez, Blai Llopis, Xavier Ripoll, Mireia Ros, Pep Tosar, Elisabet Raspall


El disset és Sant Antoni
i el vint és sant Sebastià;
qui bones obres farà
no tindrà por del dimoni.

Tosar pren aquesta dita popular com a títol de la seva obra.

En Pep Tosar ha muntat una obra complexa a partir de L'hort dels cirerers de Txèkhov. En principi es tracta d'un grup d'actors que fa 40 anys que treballen en el mateix teatre i que ara els fan fora perquè el seu tipus d'obres no s'adequa al gust del moment. Com a comiat volen representar La gavina de Txèkhov, que va ser l'obra amb què van inaugurar el teatre. 
Pep Tosar té una forta personalitat i aquesta vegada ha quedat en segon pla, la seva persona, no la seva força. Ell ha fet el paper de "quarta paret", entre el públic i els actors, tranquil, pausat, per sobre del bé i del mal. Ha fet de Txèkhov. Però tot el que ell porta dins ho fa expressar als seus actors. Personalment, he trobat a faltar el Tosar actor, amb la seva força i fúria, però comprenc que, donades les circumstàncies i la semblança amb el seu dia a dia, ha estat millor així. 
Els actors són bons i treballen bé, tot i que sobretot al començament no se'ls entén massa, sembla que parlin amb poca veu i vocalitzant poc... Després ja se'ls escolta millor. I és un encert haver-hi posat els ninots com a personatges. M'ha agradat molt! Personatges de paper que donen vida a l'obra.
Un personatge absent però sempre present és l'antic director del teatre, Tadeu Nicolau, que forma part d'un triangle amorós i que s'acaba suïcidant. 
De tots els actors n'excel·leix una, la millor, l'Imma Colomer. Broda el seu paper, la Caterina, la sastressa que juntament amb el seu marit, el Sebastià, en Miquel Gelabert, donen una imatge de tendresa i lucidesa enfrontant-se a un començament d'Alzheimer d'ella. És l'única que pot parlar amb el fantasma de Txèkhov gràcies a, com diu l'Imma, la seva malaltia, a tenir el cap d'aquella manera... Imma Colomer sempre és primera figura però aquesta vegada crec que és irrepetible. Bravo per ella! Ens ha donat els millors moments de l'obra. 
Tots els personatges són molt reals i els veus i els vius com a persones que poden ser del teu entorn. En Tosar ens mostra amb la seva veu en off els conflictes dels personatges, les seves vides; però també fa una crítica del sistema actual de la gestió del teatre i de la cultura en general.
L'obra és bona, val la pena anar-hi tot i les tres hores de representació. Com sempre, quan una obra és molt llarga, se't fa curta...