divendres, 28 de desembre de 2007

Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra

POEMA DE NADAL de Josep Maria de Sagarra




Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran

Nadal, 25 de desembre de 2007

Direcció: Esteve Polls


Amb: Fermí Casado, Òscar Intente, Alexandra Palomo, Pilar Pla, Gal Soler, Sílvia Vilarrasa.

Direcció musical: Raül Fernàndez -piano, guitarra i veu-
amb: Elena Casas -percussions, acordeó i veu-
Sílvia Pérez -veu-
Maria Roca -violí i veu-
Aquest grup es diu "Les llums de Nadal" i va ser creat expressament per aquest muntatge.

La nit de Nadal vam gaudir, un any més, de la poesia màgica del Poema de Nadal. Cada any l'escoltem o a l'església del Pi, o altres llocs, però aquest any ens feia especial il·lusió sentir-la i viure-la a la Sala Gran del TNC. Vam pensar que amb els recursos de l'escenari d'aquest teatre i amb els muntatges originals que fan podia ser una nit diferent que ens arribés al cor.

Un grup de joves tornen a casa per Nadal. Pugen a les golfes, plenes d'andròmines, que els recorden la seva infantesa. Entre altres coses hi ha les figures d'un pessebre que els rapsodes van col.locant, sense parlar, però gesticulant entre ells. Hi ha un maniquí amb un vestit de núvia, àlbums de fotos, un tramvia de llauna... i moltes altres coses que serveixen perquè els actors es passegin per l'escenari de la seva infantesa tot escoltant nadales.

A l'altre banda de l'escenari hi havia l'orquesta: quatre músics, entre ells dues noies a punt de parir, amb un piano de cua, un violí una bateria i una flauta. Però la música que feien no era només amb aquests instruments. Feien música amb una espècie de pipa molt llarga, com de narguilé, amb una botzina de policia, rascant un tros de velcro, amb una joguina de nadó... Tocàven molt suau i cantàven molt bé. Les nadales eren les nostres, les de sempre, però tant la música com la lletra havien estat deconstruïdes, i sonaven de meravella!

Quan van començar a recitar a Sagarra tot va ser silenci i emoció. Ho feien molt bé, es bellugaven amb suavitat, suficient perquè tot i que te'ls miraves el protagonista no eren ells sinó les paraules, la poesia. Un moment màgic va ser quan la Maria Roca va sortir amb el violí i es va posar a tocar entremig dels rapsodes.

Els últims versos els va recitar, com sempre, el senyor Esteve Polls, que amb els seus 86 anys anava ben lleuger i recitava amb l'anima.

La veritat és que em vaig emocionar. Paraules tan boniques, la nit de Nadal i amb aquest escenari meravellós que ens ofereix el TNC!

Si no heu llegit aquest poema, busqueu-lo i llegiu-lo sencer, en veu alta, i veureu com n'és de bonic! Aquí en teniu una mostra...

Si et penses caçar l'estrella
no vagis baladrejant,
humiteja't la parpella
amb tres llàgrimes d'infant,
ajup-te fins al temps que eres infant.

... aquell trosset de rabadà,
que no volia anar a adorar
les figuretes de la cova.

Un camí!
Quina cosa més curta de dir!
Quina cosa més llarga de seguir!

Tots els camins van a Roma,
però no van a Betlem!
A Betlem ha nascut l'Infant diví!
Per anar a Betlem, només hi ha un sol camí!

Pastor dels meus somnis d'infant,
de les meves triteses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
sempre es troba el camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra.

¿Quina dona del meu país,
amb un aire amorós i enyoradís,
vestida de sarja i esclop,
però amb una veu molt clara,
va cantar per primer cop,
la cançó del Noi de la Mare?

Va ser una nit que va florir l'estrella,
i va néixer l'Infant!

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem:"Glòria a Déu en les altures"
amb aquell to que ho deien els pastor.
I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,
i l'orgull de la nostra soletat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser homes de bona voluntat!