Els nois d'història

Els nois d'Història
d'Alan Bennett

Teatre Goya
19 de novembre de 2008

Direcció: Josep Maria Pou
Repartiment:
els professors: Josep Maria Pou, Josep Minguell, Maife Gil, Jordi Andújar
els alumnes: Nao Albet, Javier Beltran, Oriol Casals, Alberto Díaz, Xavi Francès, Llorenç Gonzàlez, Jaume Ulled, Joan Vilajosana

"Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa -un pensament, una sensació, una manera de veure les coses- que fins aleshores et pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat pe algú altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva". Meravellós! Són paraules del professor Hèctor als seus alumnes. Això ja dóna una pista del caire de les classes que aquest senyor ofereix als seus alumnes.

Ens trobem en una escola anglesa amb alumnes -tot nois- preparant-se per entrar a Oxford o Cambridge. I tota l'obra és una plataforma on podem veure les dues versions, les dues maneres d'encarar el tema de l'educació. S'han de preparar per passar l'examen -o sigui, l'èxit- o se'ls ha de preparar per la vida per la via del coneixement i de la maduresa personals?

En Josep Maria Pou interpreta perfectament, com sempre, el seu paper de professor diferent, de classes "educativament incorrectes", però que són les que faran que els alumnes puguin anar pel món amb un mínim de cultura i de saber fer les coses. El director vol només que la seva escola obtingui els millors resultats i la professora d'història, la Maife Gil, treballa molt bé i diu grans veritats, però fa la seva feina sense complicar-se la vida.

Els alumnes treballen molt bé, amb entusiasme i vivint el seu paper diferent amb cada professor i entre ells.

L'obra és bona, molt bona, però actualment estem acostumats a les adaptacions que es fa de la majoria d'obres i aquesta sembla una mica lenta, una mica "antiga". A mi m'ha agradat, m'ha agradat molt, i crec que agradarà a tothom que gaudeixi amb les paraules, amb el Verb, la Paraula. El professor Hèctor dóna molta importància al fet de saber expressar-se bé, a conèixer els clàssics i poder-los citar en contexts actuals, a fer servir els temps dels verbs de la manera correcta -el subjuntiu! quan de temps que no en sentia parlar...-. Li agraden els adjectius i més si són derivats de verbs, i els verbs amb un o dos prefixos...

I acaba l'obra dient que l'únic que pot fer un mestre és passar el testimoni... agafar-lo ben fort i passar-lo.

Tot això en un teatre Goya, nou, remodelat, còmode i agradable. Molta sort! O com diuen la gent de teatre, molta merda!