divendres, 14 de novembre de 2008

Sonata a Kreutzer


Sonata a Kreutzer

Tolstoi & Beethoven
de Quim Lecina

Teatre Romea
13 de novembre de 2008

Autor: Quim Lecina, a partir de La fuga de Tolstoi d'Alberto Cavallari i Sonata a Kreutzer de Tolstoi.
Direcció: Quim Lecina
Música original: Ludwig van Beethoven
Repartiment: Lluís Soler, Tolstoi; Daniel Blanch, piano; Kalina Macuta, violí.

No és la primera vegada que Quim Lecina ens ofereix teatre adaptat a una peça musical, o una peça musical adaptada al teatre. Aquesta vegada però, s'ha superat. No sé si per l'encert de triar en Lluís Soler per fer el monòleg, o bé el piano amb en Daniel Blanch o sobretot, amb la Kalina i el seu violí. Sorprèn, pels que no hi entenem gaire, que el violí toqui tota l'obra sense cap partitura al davant. I amb una delicadesa i energia, amb un saber moure's i fer teatre, amb mirades i somriures, que captiven l'espectador.
L'obra tracta dels últims dies de vida de Tolstoi. Amb 82 anys se n'adona que no pot seguir vivint ni amb la seva dona, la possessiva Sofia, ni a la seva casa pairal d'Iàsnaia Poliana, allà on havia nascut, crescut, on s'havia casat, havia vist néixer els seus fills i hi havia envellit. Allà havia escrit les seves grans obres Guerra i Pau i Anna Karenina. No pot seguir vivint i arribar a la mort sense viure el seu ideal populista, sense retrobar l'aventura i la llibertat. Així dons se'n va de casa, fuig de nit deixant una carta a la seva dona. No és fàcil la fugida. Ha de lluitar contra ell mateix i contra tot el que deixa enrere. Però ho aconsegueix. La llàstima és que surt de casa ja malalt i mor sis dies després en una petita estació de tren.
Tolstoi explica que la seva vida ha estat marcada per aquesta Sonata, que va sentir tocada pel seu fill mentre l'assajava amb un company violinista. Era a Moscú i va ser allà on va escriure Sonata a Kreutzer. I et va desgranant cada moment, quasi cada nota de la sonata, amb els seus sentiments, amb els sentiments que li inspiren. Aquesta música l'acompanya tota la vida, sobretot durant la fugida, els últims dies abans de morir.
Barreja de música i veu, de veu i música, poc moviment, poc escenari, gens de decoració, tota la força és del que diu Tolstoi, un magnífic Lluís Soler, i el que interpreten els músics.
És bonic i encoratja veure que en aquesta edat encara s'és a temps de començar de nou, de trencar amb vells esquemes, amb coses que et semblaven indispensables en la teva vida diària, i que es pot viure, encara que sigui pocs dies i quasi entre somnis, l'anhel de la teva vida.
Com diu Tolstoi: ... per viure honradament és necessari rompre's, confondre's, lluitar, equivocar-se, començar i abandonar, i començar de nou i de nou abandonar, lluitar eternament i patir privacions. La tranquil·litat és una baixesa moral...