dimarts, 7 de juliol de 2009

Entre dones soles


Entre dones soles
de Cesare Pavese

Traducció de Francesc Vallverdú

Proa
A tot vent
Grup 62


Juliol de 2009


Escrita l'any 1949 mostra un Pavese més madur, el novel•lista capaç de crear una atmosfera amb una economia de detalls sorprenent.
Això diu la contraportada i deu ser així. Però a mi la novel•la no m'ha agradat gaire. Parla de la Clelia, una modista d’orígens molt humils, que ha triomfat a Roma i arriba a Torino, la seva ciutat, per muntar-hi una gran botiga. Però els seus sentiments, la seva manera de parlar, fins i tot amb la gent amb qui es relaciona et fan dubtar de la seva edat, del seu caràcter, del que pensa... S'envolta de jovenetes aristòcrates, aquelles que en la seva joventut havia envejat, i parla i surt amb elles, les acompanya a festes, a sortides... Aquestes jovenetes no saben què és treballar, ni per guanyar-se la vida ni per res. Busquen omplir les hores del dia amb emocions o amb avorriment. Una d'elles, que sembla que veu més clar que les altres el món en què viu i del qual no troba la sortida, intenta suïcidar-se. Tota l'obra és un anar i venir amb cotxe, visitant poblets, anant a festes, escoltant al noi que està de moda o admirant les pintures de la seva amiga. Una vida buida del tot. Però si això mateix estigués explicat amb sentiments, amb raonaments, m'hagués agradat més.
Potser és, senzillament , que no m'agrada Cesare Pavese. I a qui li agradi també li agradarà l'obra.
La Clelia diu que la seva mare sempre li havia dit que un marit és un trist assumpte, i que els homes no són dolents, sinó estúpids. Amb això se'n podria treure força reflexions i experiències, però jo no les he vistes.
Total: No m'ha agradat i, en principi, no penso tornar a llegir a Pavese.