dissabte, 25 de juliol de 2009

Molts records per a IVANOV


Molts records per a IVANOV
de Pep Tosar i Albert Tola
a partir de l'obra d'Anton Txèkhov

Círcol Maldà

24 de juliol de 2009

Guió: pep Tosar i Albert Tola
Direcció: Pep Tosar
Actors: Pep Tosar, Cristina Cervià, Victor Pi, Xavi Frau, Laura Aubert, Rodo Gener
----
Hem descobert el Círcol Maldà. Teatre petit, seixanta persones, asseguts en cadires de boga i en una habitació que podria ser una sala d’estar d’una casa de família. Pintures a les parets i un espai tan reduït que nosaltres, que sèiem a la primera fila, més d’un cop vam haver de retirar els peus per evitar que ens els trepitgessin. Semblava que l’obra es representés per a nosaltres i una colla d’amics. Ens va agradar molt l’ambient.
L’obra no la coneixia, però jo anava amb la idea de veure Txèkhov i al començament em perdia. És una recreació d’una obra de Txèkhov, feta pel mallorquí Pep Tosar i per Albert Tola i adaptada als temps actuals. Són pocs actors i excel•lents. I a més toquen diferents instruments musicals i canten molt bé.
Hi trobem dos ambients. Al final de l’escena és el moment actual; davant, separat per un tul, els records. I sobre el tul s’hi projecten escenes de quan els protagonistes eren joves i vivien una vida bohèmia i feliç.
Ivan –Ivanov- és un escriptor que està desencisat, que no troba sentit a la seva vida i li sembla que tot el que ha fet no ha servit per a res. I, a més, la seva dona a qui estima molt, està malalta de càncer –a l’obra de Txèkhov era tuberculosi- i no ho pot admetre ni pair. Té por, no vol afrontar-ho. La dona, una excel•lent Cristina Cervià, demana a un amic comú que torni de Londres i faci un documental sobre la vida i l’obra del seu marit, pensant que potser això li aixecarà la moral. Aquest amic també estima la dona, i els tres ho saben. Són amics de sempre; i molt bons amics.
Hi ha moltes escenes boniques, que emocionen o que impacten. Jo em quedo amb l’escena en què una parella jove representa el comiat de “La Gaviota” que havien interpretat els protagonistes en la seva joventut. La cara de l’Anna, ja malalta terminal, la del amic, patint per l’ l’Anna i pel marit i emocionat veient la semblança dels joves amb els seus amics, i el marit, la cara de dolor, de força interior intensa, brutal... és impressionant! Els ulls d'en Pep Tosar em perseguiran una bona temporada...
El títol ve donat per un dels contes del Ivan, quan un personatge es troba amb un nen que podria ser ell de petit i li diu: records a tots, pensant que es trobarà amb tots els amics de la seva vida. I aquesta frase és la que diu l’Anna a la jove que la representa quan acaba el diàleg: records a tots, veient en ella la seva pròpia persona d’uns anys enrere.
Hi ha intercalat en el text un discurs de Bernhart, un relat de Nathalie Sarraute “Ich sterbe”, el comiat de “La Gaviota”, la requisitòria final de Passolini a “Ostia” i cançons de Pink Floyd i Paul Simon, representades en directe.
Tots les diàlegs, els monòlegs, els pensament d’aquests personatges són per treure un boli de la butxaca i anar apuntant frases. L’obra és molt bona, està molt ben representada i és més digna de qualsevol teatre de Barcelona que moltes obres que hem vist.
Una molt bona obra per acabar la temporada! Una obra que et deixa "deures" per fer; et fa pensar, t'emociona, t'agradaria parlar-ne amb gent que l'hagués vista...