dimarts, 14 de juliol de 2009

Les germanes Grimes


Les germanes Grimes
Traducció de Jordi Martín Lloret


Proa
A tot vent
Ed. 62

Juliol 2009



Llibre ben curiós. L'anava llegint i no sabia si m'agradava o no. Finalment he decidit que sí, tot i que et presenta unes vides que jo, dins la meva bombolla de benestar i pau i harmonia, no conec personalment i em costa creure que es pugui arribar a un grau tan alt de humiliació i falta de dignitat personal cap a un mateix i cap als altres. I sóc conscient que aquest tipus de persona existeix, que viu -que malviu-, i que potser no veu sortida a la seva vida o no la busca o... el que sigui.
Una mare, separada del marit, i dues filles. Per la feina i per la seva inquietud o, millor dit, inseguretat, les fa canviar de poble i escola cada dos per tres. Les dues filles són ben diferents, ja de petites. La gran, es casa i té fills; la petita estudia, treballa i va d’home en home sense trobar mai la persona amb qui poder compartir definitivament la seva vida. La mare, xerraire i amb ganes de cridar l'atenció, depenent de les filles encara que vulgui expressar el contrari; patètica quasi sempre. I cap de les tres entén a les altres, ni en fa l'esforç. Però es troben i parlen i, sobretot, beuen.
És curiosa la relació de les germanes quan són petites. La gran sembla més sencera que la petita, la calma, li explica coses, i busca una vida que ella espera tranquil•la, amb marit i fills. La petita, sempre amb por de quedar-se sola, amb enveja de la gran perquè és més maca, perquè surt amb nois... Guanya una beca i estudia a la universitat. Cap de les dues té confiança amb la mare, a la llarga serà un llast per a elles; les dues voldrien al pare. Però el pare té prou feina per sortir-se'n amb la feina i les veu quatre cops a l'any.
Ja grans, la petita anirà d'home en home -no puc dir d'amor en amor- buscant potser la companyia que demanava de petita. Però fins i tot la primera vegada que fa l'amor, amb un soldat del qual no en sap ni el nom, no se li veu cap emoció. I quan, finalment, sense feina i sola, anirà a buscar ajuda a l'únic lloc on pot trobar-la, veus el final d’una vida sense sentit, sense il•lusions, sense cap fita important. I, amb tot, fins a l’últim moment tindrà relació amb la germana, obviant l'ajuda quan a ella no li va bé i parlant-ne contínuament com si volgués que els remordiments li sortissin per algun lloc.
Es llegeix bé perquè està molt ben escrita i la relació mare-filles-germanes és per estudiar-la o parlar-ne en un club de lectura. En trauríem més que no pas jo sola.

1 comentari:

L'Espolsada llibres ha dit...

Ja veuràs que amb el pas dels dies t'anirà agradant i veuràs que és una novel·la molt ben escrita, esfereïdora a voltes, però que retrata una època i situacions de les dones que encara es donen en molts indrets.