Tres vidas de santos
Tres vidas de santos
de Eduardo Mendoza
Seix Barral - Biblioteca Breve
Desembre de 2009
Se’m fa difícil definir aquest llibre. Eduardo Mendoza escriu molt bé i en aquests tres contes ha desenvolupat una imaginació tremenda. Només per això ja val la pena llegir-lo.
El primer, La Ballena, situa l’acció en el marc del Congrés Eucarístic de Barcelona, l’any 1952. S’ha d’allotjar els bisbes que arriben a cases particulars, de fidels coneguts. En una casa n’hi arriba un d’un petit país de Centre Amèrica. Quan és el moment de marxar comença una guerra en aquell país i ell no pot tornar-hi. I aquí comencen els neguits i els problemes. Personatges molt ben retratats, la senyora de la casa, els parents pobres, el noi jovenet que és qui més es fa amb aquest bisbe, el canvi que fa aquest senyor en aquest temps... tot està descrit magistralment per l’autor i es molt entretingut de llegir.
El segon conte, El Final de Dubslav, ens presenta un personatge amb una malaltia molt especial i amb el tràfec de trobar-se en un petit poblet ignorat d’Àfrica quan mor la seva mare. Molta imaginació per part de l’escriptor, cosa que jo envejo perquè és el que em falta a mi!
El tercer i últim, El Malentendido, ens presenta un jove a la presó i una mestra que dóna classe de llegua i escriptura als qui volen participar-hi. I el canvi que fa aquest jove i la falta de comunicació entre els dos.
Sense ser un llibre, per a mi, de primera fila, es bo llegir-lo com un entreteniment agradable, per la manera com flueix el llenguatge i per les situacions curioses que retrata; situacions del dia a dia, sense més pretensions, i que potser justament per això agafen al lector.
Se’m fa difícil definir aquest llibre. Eduardo Mendoza escriu molt bé i en aquests tres contes ha desenvolupat una imaginació tremenda. Només per això ja val la pena llegir-lo.
El primer, La Ballena, situa l’acció en el marc del Congrés Eucarístic de Barcelona, l’any 1952. S’ha d’allotjar els bisbes que arriben a cases particulars, de fidels coneguts. En una casa n’hi arriba un d’un petit país de Centre Amèrica. Quan és el moment de marxar comença una guerra en aquell país i ell no pot tornar-hi. I aquí comencen els neguits i els problemes. Personatges molt ben retratats, la senyora de la casa, els parents pobres, el noi jovenet que és qui més es fa amb aquest bisbe, el canvi que fa aquest senyor en aquest temps... tot està descrit magistralment per l’autor i es molt entretingut de llegir.
El segon conte, El Final de Dubslav, ens presenta un personatge amb una malaltia molt especial i amb el tràfec de trobar-se en un petit poblet ignorat d’Àfrica quan mor la seva mare. Molta imaginació per part de l’escriptor, cosa que jo envejo perquè és el que em falta a mi!
El tercer i últim, El Malentendido, ens presenta un jove a la presó i una mestra que dóna classe de llegua i escriptura als qui volen participar-hi. I el canvi que fa aquest jove i la falta de comunicació entre els dos.
Sense ser un llibre, per a mi, de primera fila, es bo llegir-lo com un entreteniment agradable, per la manera com flueix el llenguatge i per les situacions curioses que retrata; situacions del dia a dia, sense més pretensions, i que potser justament per això agafen al lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada