dijous, 7 d’octubre de 2010

Tuper?

Màrius Serra ens sorprèn, com de costum, amb paraules i expressions que no coneixíem. Gràcies!

7 d'octubre de 2010


Tuper?

La setmana passada, a Sabadell, vaig trobar un munt de particularismes lingüístics. Els més cridaners són els gastronòmics: l’estrep (pegadolça), el petador (fuet), les xurruques (els quicos de blat de moro) o les xips (patates fregides). Les “Paraules en ruta” que fem cada dilluns amb l’Espartac Peran al “Divendres” de TV3 m’han permès constatar que la majoria de particularismes lèxics tenen a veure amb l’estómac. Per això, quan en el procés previ d’investigació el sabadellenc Cesc Prat em va brindar l’expressió “anar tuper” el primer que em va venir al magí va ser una carmanyola (un tupper, allò que els aimats veïns de Terrassa anomenarien una taifa). I no. “Anar tuper” vol dir tenir dificultats de mobilitat, ja sigui per lesió temporal o per discapacitat permanent. Alguns sabadellencs confonen l’anar tuper amb l’anar torpe, la qual cosa podria indicar-nos que ens les havem amb un castellanisme. Doncs no. Prat ha escatit que el tuper de Sabadell no deriva del torpe castellà, sinó de l’adjectiu talper, definit a l’Alcover-Moll com “Calmós, encongit, que va lentament com un talp (Lluçanès)”. Qui va tuper, o talper, camina com si ho fes a les palpentes.

Màrius Serra. Avui. Dijous, 7 d'octubre de 2010