dimecres, 6 d’octubre de 2010

Miquel Barceló 1983-2009



Miquel Barceló 1983-2009
Caixaforum
amb Isabel Larruy

6 d'octubre de 2010

A Miquel Barceló l'has d'entendre; algú t'ha d’explicar la seva filosofia, què hi ha rere cada pintura seva. I així aconsegueixes ficar-te en el seu món i gaudir del seu art. Comencem per dir que Barceló utilitza tot el que dóna la natura per realitzar la seva obra: caps de rap, femta humana, fruita i verdura, espagueti, arròs,... i tot el que puguis imaginar-te. Per sort tot això arriba al museu ja sec i sense cap mena d'olor, o pudor!


 
En totes les seves obres hi posa algun element de la Mediterrània; ell és de Felanitx, Mallorca, i les tomàtigues surten pertot.
De petit el seu avi el va deixar entrar a la seva biblioteca i d'aquest record n'ha fet un quadre que jo trobo bellíssim: un gran finestral que dóna el mar, llibres pertot i ell, tal com es va sentir entrant en aquell "santa sanctorum": petit, poca cosa davant la immensitat de saber que hi havia allà dins, despullat i en plena erecció que vol significar la descàrrega d'adrenalina que dóna després lloc a una obra.
Cansat i atabalat d'Europa li van recomanar anar a l'Àfrica. A Mali va descobrir com vivien i lluitaven aquells països. Va viure allà i va pintar quadres molt significatius. I en veure la ceguesa de tants i tants nens i grans va fundar un hospital que ha retornat la vista ja a una pila de gent, alguns dels quals els té pintats en aquesta exposició. Però el més impactant per a mi ha estat la representació d'una cabra a la creu; pot escandalitzar si no t'expliquen el camí que el va portar a pintar així a la cabra. La cabra dóna la vida a molta gent. La seva llet alimenta a nens i vells; la seva sang, xuclada directament d'una ferida que li fan cura a molta gent. Tot s'aprofita d'aquest animal. Li deuen la vida. I ell ha volgut posar dues cultures ben diferents de costat. Per a nosaltres Crist és el nostre aliment en l'Eucaristia, la seva sang vessada ens ha salvat i a la creu va morir per nosaltres. Per a ells la cabra és el seu aliment, la seva sang els salva i és a través d'aquesta cabra que Barceló ens vol fe veure la vida i la salvació d'aquesta gent. És un quadre impressionant, del qual no he trobat cap fotografia. I em sap molt greu.
Acaba l'exposició amb la pintura del fulletó; ell mateix representat com un goril•la. El va presentar a la Biennal de Venècia 2009. Sempre pintava agenollat i amb les dues mans, en posició de gos; ara, cansat perquè la fama pesa, ha de seure; i ens alerta que en aquest món tot el que sigui art, literatura, música està en camí d’extingir-se, com els goril•les, i per això ha triat aquesta representació.
Té una colla de aquarel•les molt boniques, fetes molt ràpidament, lleugeres, amb pocs traços, però que defineixen perfectament un paisatge o una situació.
En entrar al museu hi ha una escultura enorme representant un elefant potes enlaire i sostingut només per la trompa. Ens vol dir amb aquesta representació que tots els nostres valors estan capgirats, potes enlaire, i el pobre elefant està buscant l'equilibri i nosaltres acabarem igual si no fem alguna cosa per a recuperar aquests valors.
Moltes coses em queden al tinter, però he sortit de l'exposició, satisfeta, impressionada, i amb ganes de conèixer millor l'obra de Miquel Barceló.

1 comentari:

Albert Forns ha dit...

He trobat el teu escrit per casualitat i m'ha encantat, expliques coses molt interessants!