Palauet Albéniz i Jardins Joan Maragall

 

Palauet Albéniz i Jardins Joan Maragall

Festes de la Mercè

25 de setembre de 2010

Només un cop l'any, per la Mercè, obre les seves portes per poder ser visitat el Palauet Albéniz. Els jardins es poden visitar tots  els caps de setmana però no el Palauet.

Aquest any hi hem fet cap i ens ha agradat molt. Els jardins són molt agradables, per passejar-hi, per seure i llegir una estona, per jugar amb els nens... Una amiga em comentava que el seu somni és anar-hi un vespre vestida de llarg i ballar un vals! I val la pena contemplar la vista de Barcelona des dels jardins.

Hem fet una bona estona de cua per entrar al Palauet, amenitzada per uns majordoms i cambreres que es ficaven amb tothom i feien riure. Com queia un sol de justícia anaven repartint paraigües blancs i verds i ventalls molt divertits.

Un cop dins pots veure unes pintures de Dalí que evoquen al·legòricament la ciutat i la cultura. Es visiten unes sales amb tapissos de Goya, una sala amb una claraboia immensa i molt bonica, les cuines, i un menjador per a 40 persones que ja m'agradaria tenir a casa quan ens trobem tots...

El palauet Albéniz té el seu origen en el Pavelló Reial construït per als reis d'Espanya amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1929. És d'estil neoclàssic i es va construir coincidint amb urbanització de la muntanya de Montjuic.

Actualment és sovint utilitzat com a escenari d'actes de protocol, honor i representació de l'Ajuntament de Barcelona i també com a lloc d'acolliment i recepció de personatges il·lustres de la ciutat. És també la residència que la ciutat ofereix a la Família Reial.

Els jardins Joan Maragall, d'estil clàssic afrancesat, van ser ampliats, dècades després, gràcies a l'enderrocament dels dos pavellons més propers, el Palau de les Missions i el d'Art Modern. Arbres, flors, parterres, brolladors i salts d'aigua, camins per perdre't i moltes escultures de regust clàssic, la majoria representant la figura femenina. Hi podem trobar obres de Ernest Maragall Noble, Lluïsa Granero, Joan Rebull, Enric Monjo, Josep Miret, Frederic Marés,... entre altres. Una de les escultures, homenatge a la sardana, està sobre un pedestal on s'hi pot llegir:

Tota ma pàtria

cabrá en eixa anella,

i els pobles diran;

la sardana és la

dansa més bella

de totes les danses

que es fan i es desfan

Us recomano una passejada per aquests jardins per gaudir de la bellesa i la tranquil·litat, la serenor, que et transporten molt lluny d'aquesta nostra estimada ciutat tan sorollosa i poc verda.