diumenge, 26 de setembre de 2010

Amor hermètic

Amor hermètic
de Salvador Espriu

Espai Brossa
25 de setembre de 2010

Dramatúrgia: Rosa Delor i Teresa Vilardell
Direcció: Teresa Vilardell
Actriu: Fina Rius
Producció: La Trilateral amb la col·laboració de la Institució de les Lleteres Catalanes i de la Nau Ivanov

Amor hermètic està basat en els següents textos de Salvador Espriu:
1. De El caminant i el mur. Diversos poemes referits a la mare.
2. Letízia. Un conte de Poe sense Poe ni por.
3. Laia. Fragments de la novel·la.
4. Miratge a Citerea. Fragments de la narració.
5. Una altra Fedra, si us plau. Fragments de l'obra dramàtica.

L'Espai Brossa és petit i familiar, molt adient per escoltar i "veure" poesia. La Fina Rius, a qui no coneixia, va resultar una intèrpret perfecta per la poesia d'Espriu que vam escoltar.
Espriu, geni de la poesia catalana, solter i a qui únicament se li coneixia un amor a dona, el més sublim, a la seva mare, escriu sobre l'amor entre l'home i la dona i ens en parla a través d'unes dones, llunyanes en el temps i en la condició: Letizia, Laia, Carlota i Fedra. Espriu considera que l'amor és pur narcisisme; ens ho diu en la novel·la "Laia": "Creia estimar l'home i s'estimava a ella mateixa. Que això és l'amor: un reflex."
Tot l'espectacle es realitza al voltant d'una estrella de cinc puntes que va dibuixant la rapsode, una estrella que es clou en el seu propi inici, com un instrument per crear i construir la seva obra. Un recorregut simbòlic, doncs a cada punta d'estrella, segons la tradició pitagòrica, li correspon un dels quatre elements primordials: terra, aigua, aire i foc, generats per l'esperit, l'assoliment del qual tanca el recorregut. Però l'obra acaba amb la paraula AMOR enmig de l'estrella i amb un poema dedicat a la seva mare.
Espriu ha d'agradar, l'has de sentir dins teu. La poesia està escrita per ser escoltada, no només llegida. I tot i que el Poeta fos tan misogin que te'l podria fer avorrir, el seu verb, la seva paraula, els seus mots amb un coneixement tan profund de la llengua et fan oblidar aquesta poca simpatia per la dona i et deixen gaudir a fons d'una poesia deliciosa i magnífica.