dimarts, 7 de setembre de 2010

Deixa'm





Deixa'm
de Marcelle Sauvageot


La Magrana


Setembre 2010



Podria ser un llibre molt trist però no és així. És com un cop de puny al cor. Una noia, malalta de tuberculosi s'enfronta amb la decisió de la seva parella que la deixa per casar-se amb una altra, tot i que vol seguir amb ella una relació "d'amistat". És un crit de dolor, de la persona que no vol renunciar a un amor que se li presentava ple i total. Tot el llibre és una llarga carta explicant al noi, quasi xisclant, el perquè no el vol tornar a veure ni a tractar. Potser, diu, un dia et buscaré per parlar com amics, però no ara... i no pateixis per mi...
"Tu saps què és l'amistat? A tu et sembla que és un sentiment més tebi que es conforma amb sobres i amb petits favors impossibles de deixar de prestar? L'amistat, trobo jo, és l'amor més fort i exclusiu... però menys 'cridaner'. L'amistat coneix la gelosia, l'espera, el desig... Eres amic meu, i et volies casar amb mi; això comportava molt d'amor"
Ella analitza el que ha sentit i sent per ell, com es comportaven l'un amb l'altre, el seus caràcter diferents... tota una llarga relació va desfilant per la seva carta; i els sentiments que ara els dominen, la soledat, la incertesa, el dolor, la compassió...
Com diu Ugo Guanda: aquest llibre és un testimoni lúcid i punyent sobre l'amor, la mort, l'amistat i la gelosia,