Arrels nòmades

Arrels nòmades

de Pius Alibek

La Campana

Setembre del 2010

Molt bona! L'he llegida sense ni adonar-me'n i m'ha sabut greu acabar-la.

L'autor va néixer a l'Irak i viu a Barcelona. Pertany a la minoria assiriocaldea que com altres minories kurdes habita el nord del país. Alibek té com a llengua materna l'arameu, és educat en kurd i més tard format en àrab. Del català n'ha fet la seva llengua, fins al punt d'escriure-hi el primer llibre. La seva filla gran, de 3 anys, barreja a l'escola el català i el castellà amb l'arameu i l'àrab. Es troba diferent i pregunta com és que ella no té avis. El pare li diu que sí que en té, d'avis, i comença a escriure un llibre sobre la seva vida i la seva família perquè quan la seva filla sigui gran conegui les seves arrels i i pugui decidir qui vol ser.

I el pare de debò que té un vida interessant. De petit viu en una petita ciutat, Ankawa, al nord de l'Irak,  on tothom es coneix i respecten la seva família. Per l'honradesa del pare han de fugir i van a parar a Bàssora, una gran ciutat, on seva mare s'ha de tapar i no pot sortir sola i ell, que és molt entremaliat, ha de créixer i fer-se home a base de cops que el seu pare li fa entendre com ha de superar-los. Té uns pares que valen molt i que saben educar-lo i fer-li entendre les coses. Conviuen els musulmans baaistes i els catòlics. Ell és catòlic i fins i tot entra al seminari. Vol anar a estudiar a Anglaterra i acaba sortint del país en els inicis de la guerra amb l'Iran.

Tot i que la seva història et fascina i et fa seguir llegint encara que sigui hora de dormir, el millor d'aquest llibre és la narració: com explica el dia a dia, les petites coses que succeeixen, la manera de dir i fer de cada personatge; costums i maneres de fer i de pensar; olors i colors, reaccions sota situacions difícils i diferents... I també veus la diferència de vida d'una ciutat petita, lliure, a una ciutat gran, dominada i sense llibertat. I com un nen es va fent gran i va adaptant-se a les diferents situacions on el porta la vida. Dos anys va durar el servei militar i potser és un dels episodis més colpidors i més forts, potser perquè costa de creure que allò fos un servei militar.

De la mà de Pius Alibek pots conèixer l'Iraq abans de l'arribada de Saddam al poder, de la guerra amb Iran i sobretot abans de la invasió de l'Iraq per part de les tropes nord-americanes.

Val la pena llegir-lo. Us el recomano!