divendres, 29 d’abril de 2011

Presentació de LA VANGUARDIA en català

Presentació de LA VANGUARDIA en català



Palau de Congressos de Catalunya

29 d'abril de 2011

Hem anat a la presentació de LA VANGUARDIA en català. Ha estat molt interessant i divertit. Primer ha parlat el seu director, José Antich, i després d'agrair a la família Godó la valentia d’iniciar aquesta nova etapa en els moments actuals, amb la crisi que ens envolta, s'ha dedicat a explicar-nos una mica que no serà una traducció del castellà, sinó que es faran dues edicions, redactades cada una en el idioma que li pertoqui. Porten ja dies fent proves, estudiant els defectes i virtuts d'altres diaris en català, i tot l’equip de LA VANGUARDIA s'ha posat les piles perquè aquesta nova edició sigui un èxit.
Marius Carol ha fet la presentació de l'acte i dels personatges que anaven sortint i explicant o fent coses. I ha passat un vídeo amb diferentys portades de LA VANGUARDIA i amb els dibuixos que es feien abans de la fotografia. I també de totes les personalitats literàries que han contribuït, des del seus inicis, a fer que aquest diari hagi estat un punt de referència i de qualitat durant tants anys. Riquesa de periodistes, riquesa de dibuixants.
En Marius Serra amb la seva gràcia i professionalitat habitual ha fet un repàs de la publicitat des dels primers anys, fa més de 130 anys fins avui. El podries escoltar hores sense perdre el somriure i sense cansar-te. És genial! Després el ninotaire Toni Batllori ens ha fet una demostració pràctica del seu ofici, explicant que ell tindrà problemes amb les frases fetes i expressions diferents en els dos idiomes. Ha vingut a dir que hauríem de comprar les dues edicions, la catalana i la castellana... Dibuixa amb una facilitat tremenda: en Mas, el Zapatero, el Rajoy... tots han passat per la seva pissarra aquest vespre. I ens ha fet riure molt.
En Quim Monzó i el Magí Camps, lingüista, ens han posat casos concrets de problemes lingüístics, divertits els casos i divertits ells. També han comentat que han decidit fer servir el català normatiu sense oblidar el català del carrer. En Quim Monzó ha posat l'exemple de Josep Maria de Sagarra que va dir que la llengua ha de ser com conduir un cavall: amb dues regnes, una del català normatiu i l’altre del carrer. Si tires només d'una regna el cavall va donant voltes sobre ell mateix i no va enlloc; s’ha de buscar l'equilibri entre les dues. Com era d'esperar la seva intervenció ha estat de les més divertides.
La Pilar Rahola, valenta i amb empenta com sempre, ha agraït la valentia de la família Godó i de la direcció del diari; i ha dit que potser ja tocava normalitzar la llengua d'un diari català, que sempre ha estat d'aquest país; i que aquesta és una mostra més de normalitat.
Una curiositat és que en època d'en Franco va obligar a posar rere el nom del diari "española". Amb la democràcia es va retirar aquest adjectiu i va tornar als seus orígens.
Finalment hem vist un vídeo amb el rotatiu de LA VANGUARDIA, com feien el diari, amb l’acompanyament d'un grup de percussionistes.
I en Marius Carol ha posat fi a la presentació.
Hi eren presents entre altres persones la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.
Per molts anys a LA VANGUARDIA! Gràcies per donar-nos l'oportunitat de llegir aquest diari en la nostra llengua i demanem que no baixeu el llistó d'exigència, que no feu traduccions de la sintaxi castellana, ni de la catalana en l’altre diari. Ja sabem que és molta més feina però ja que us hi poseu, que estigui ben fet, i tots us ho agrairem!