diumenge, 25 de desembre de 2011

Avui és Nadal


Nadal
25 de desembre de 2011

Avui és Nadal i el cap no para de rumiar i recordar i pensar... tot ha canviat molt i no tot per bé. No sóc de les persones que enyoren el passat. M'agrada viure el present i pensar i somiar el futur amb il·lusió, curiositat i ganes. Potser perquè estic voltada d'una família i uns amics que m'estimen i acompanyen. Però aquest matí, llegint els diaris, he vist, un cop més, com les nostres tradicions, els nostres costums van perdent protagonisme; no ja protagonisme sinó que queden relegats a les pàgines dedicades a la religió que si els creients quasi no les llegim ja em direu els qui no creuen...
Nadal és una festa religiosa, cristiana, celebrem que Déu ens envia el seu Fill Jesús per ensenyar-nos a estimar, ajudar-nos a entendre i viure aquest món i el que ens espera després de la mort. Sóc conscient que poca gent segueix practicant i creient i sóc del tot respectuosa  amb tots ells. Però és que Nadal, a més, és una festa de tradició cultural, tant si volem com si no. Catalunya, Europa, estan edificades sobre els pilars del cristianisme. No podem entendre la història ni l'art del nostre país ni d'Occident sense el cristianisme. Hem d'haver llegit o escoltat la Bíblia, hem de conèixer els seus personatges i hem de viure o recordar les seves festes més importants: Nadal i Pasqua. Tant els creients com els no creients. Com deia l'Esther Tusquets en una carta a La Vanguardia el 19 de gener de 1983 "haurem de ser els ateus els qui demanem que ensenyin religió -no catequesi- a l'escola". (Us reprodueixo l'article al final del meu text).
Avui no he vist a cap diari que posi "Avui és Nadal!" I estic segura que quan comenci el Ramadà sí que ho posarà. Respectant la religió de les diferents comunitats de creients que tenim ara en el nostre país no hem d'oblidar ni d'avergonyir-nos ni amagar les nostres festes i les nostres tradicions. Nadal, més Reis i no tant Pare Noel, el caga Tió, més Carnestoltes i no tant Halloween,  i per als creients Missa del Gall i ressopó i no tant sopar de "Nochebuena", amb totes les excepcions i llibertats que es vulgui però fermament arrelats a una tradició que ens ve de segles i que explica la nostra història, la nostra cultura, el nostre art, les nostres frases fetes, la riquesa del nostre lèxic. Podem anar incorporant nous costums, alguns canvis, però mai oblidar l’essencial, les arrels de les quals vivim i som.
Perdoneu-me aquest devessall de paraules escrites de cop però com diuen en el Polònia: Perdoneu, però algú ho ha havia de dir!

Bon Nadal a tots!