dimarts, 27 de desembre del 2011

Poema de Nadal de Sagarra

Poema de Nadal
de Josep Maria de Sagarra

Tetare Victòria
27 de desembre de 2011


Direcció: Esteve Polls
Direcció musical: Josep Prats
Coral Cantiga
Coral infantil Tic Tac
Actors: Jaume Comas, Mercè Comes, Enric Majó, Sergi Mateu, Alexandra Palomo, Jaume Pla, Mercè Pons

Si ets net de cor, pastor mesquí,
no t'has de perdre pel camí
que et va guiant l'estrella cauta;
no t'has de perdre, pastoret,
anant seguint el camí dret,
amb el sac de gemecs i la flauta!
Pastor dels meus somnis d'infant,
de les meves tristeses de gran,
pastor menut del meu pessebre,
tant és que fem com que no fem,
sempre es troba el camí de Betlem,
encara que ens escanyi la tenebra!

Nadal no és del tot Nadal per a mi sense la lectura del poema de Nadal, o l'assistència a una lectura. Normalment anàvem a l'església del Pi, a Santa Maria del Mar... però últimament quasi no es llegeix enlloc. Fa quatre anys ho van fer en el Teatre Nacional de Catalunya i va ser una meravella.
Aquest any ha tocat al teatre Victòria i vist el repartiment ens ha semblat que estaria bé. A més, era una mica d’homenatge a l'Esteve Polls, que potser serà l'últim any que organitza aquesta lectura.
I m'ha sabut greu si és l'última. Perquè els actors que han triat no eren, pel meu gust, els adients. Només la Mercè Pons que ho ha fet molt bé i darrere seu la Mercè Comes. Els homes donaven més importància a ells mateixos que al poema; amb un histrionisme exagerat i amb una escenificació que el poema no necessita ni agraeix. Volien ser ells i només havies de ser transmissors del vers, de la paraula...
El Poema de Nadal és per ser dit, per ser llegit, amb sentiment però amb serenor. I això només ho ha fet la Mercè Pons i un magnífic Esteve Polls que ens ha dit, com té per costum, els darrers versos del poema.

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspòs,
i diguem: "Glòria a Déu en les altures"
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,
i l'orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possioble
per ser homes de bona voluntat!

Dues corals ens han acompanyat i les dues molt bé. La dels petits molt suau i agradable i la Coral Cantiga que com sempre ha brodat les cançons amb uns arranjaments que encara no havia sentit. Tenen un bon director, en Josep Prats!
És un costum que hauria d'arrelar més. Només un dia de representació, molta gent gran però també moltes parelles amb nens petits. No es podria fer cada any amb més cara i ulls?
Hem tornat a casa contents d'haver vist i escoltat l'Esteve Polls, amb 89 anys, i el record del poema però amb ganes de llegir-lo nosaltres a casa, a poc a poc.