dimarts, 11 de juny del 2013

Sierras de Cazorla, Segura y las Villas -1-




Sierras de Cazorla, Segura y las Villas -1-

del 6 al 10 de juny de 2013
amb el Teo i la Maria Clara

 
Inici del viatge
 
El Salvador i la Marta de Sorrobloc van fer aquesta sortida el mes de febrer i ens van donar la idea ja que nosaltres no coneixíem aquesta zona. I amb el Teo i la Maria Clara vam sortir de Barcelona i en una tirada vam arribar a Úbeda.
Úbeda, Patrimoni Cultural de la Humanitat és una ciutat renaixentista, amb moltes cases molt ben conservades. Em va cridar l'atenció les moltes placetes que hi ha a la ciutat. Dóna gust passejar-t'hi.
 
 
 L'església més important és la Sacra Capella del Salvador del Món, temple construït sota el patrocini de Francisco de los Cobos, secretari d'Estat de Carles I i gran mecenes. -el trobarem per tot arreu- com a panteó del seu Palau d'Úbeda. Està a tocar del Parador, on hem fet nit, i davant la plaça Vázquez de Molina. El projecte el van encarregar a Diego de Siloé i finalment el va fer Andrés de Vandelvira.
 
 
 
 
 
El retaule, atribuït a Berruguete,  està dedicat a la transfiguració. Durant la guerra el van destruir en part i només queda original la figura de Jesús; la resta la van reconstruir el més fidelment possible i el conjunt és força impressionant. Com a panteó s'havia d'enterrar al matrimoni Cobos a banda i banda de l'altar però un cop morts l'església va decidir enterrar-los davant l'altar però sota, on s'accedeix per una trampa. I per indicar el lloc on són hi ha una gran estrella. Allà vam coincidir amb un grup d'estrangers i una de les dones es va posar a cantar el Parenostre amb una veu forta i solemne; va ser bonic...
 

La Casa de los Salvajes, dita així per la pell que vesteixen les dues figures,
 
 
 
l'església de los Reales Alcázares, construïda sobre una antiga mezquita, amb dues espadanyes i amb una escultura a l'interior de Mariano Benlliure, "El Cristo caído", bell i impressionant.
 
 
 
 
 
 
I a la mateixa plaça del parador, davant per davant d'aquesta església, contemplem el Palacio de las Cadenas, dita així per les cadenes que hi ha sota les finestres. A la part de dalt cariàtides i atlantes fan la funció de les columnes.
 
 
 I a la nit vam provar els "andrajos", plat típic fet de pasta de farina amb brou de carn o peix. Realment molt bo!
 
 
Però el que vertaderament impressiona camí d'Úbeda i durant tot el recorregut que hem fet són els immensos oliverars. De dalt de les "cerros" fins a tocar dels pobles sembla que una pinta gegant hagi clenxinat el terreny deixant les oliveres ben ordenedetes. És impressionant i no et canses de mirar-ho... i de fotografiar-ho! Ens van dir que en aquella zona hi ha 60 milions d'oliveres, i el 90% amb reg gota a gota. No ens ho acabàvem de creure però finalment vam veure la mànega de goteig davant de cada olivera. Ho fan així per assegurar la collita. I el qui sí asseguren és un oli boníssim que no vam parar de tastar cada dia a taula!
 
 
Per cert, la dita "estar en los cerros de Úbeda" te diferents explicacions del seu origen; la més corrent és d'un soldat que va desaparèixer en el moment del combat i no va tornar fins que s'havia acabat i la explicació que va donar va ser que s'havia perdut pels "cerros" d'Úbeda; sembla que tenia cita amb una mora...
 

2 comentaris:

Salvador ha dit...

M'alegra veure que us heu decidit per conèixer la zona. A nosaltres també ens van impressionar els camps enormes d'oliveres fins a perdre's de vista.
En quant a Ubeda és una bonica ciutat monumental amb edificis molt interessants.
Esperem la resta de la crònica i sobretot a veure quina experiència heu tret de la Serra de Cazorla

Marta ha dit...

Quina sorpresa Maripepa! Desitjo que hàgiu tingut millor temps que nosaltres, atès que vam passar fred i vam teniu neu i tot a la Sierra. Vam gaudir però d'un paisatge impensable.
Espero la resta de la crònica.