diumenge, 1 de desembre de 2013

Ajuntament i Pessebre

Ajuntament i Pessebre 
1 de desembre de 2013



Un any més l'Ajuntament de Barcelona munta el seu pessebre a la plaça de Sant Jaume. Cada any idees noves! Aquesta vegada trobem tot un paisatge poc vist pels barcelonins en general. És la vida als terrats de les cases. En primer lloc el naixement d'un nen que treuen al terrat perquè li toqui l'aire i el sol; la dona que renta al safareig i l'home que estén la roba, home, no dóna!; la velleta que cuida les seves verdures; el colomar amb una noia que els cuida, una Colometa; la parella enamorada que fuig de mirades dels veïns... I la taula parada de Nadal, el tió al balcó i els tres Reis Mags pujant als terrats carregats de joguines pels nens!
La veritat és que és senzill i bonic, net. No és el tradicional però tampoc s'han passat en res. I la visió dels terrats sempre m'ha agradat.  Bravo pel pessebre d'aquest any!









I avui també és dia de portes obertes de l'Ajuntament. I han obert sales que nosaltres no havíem vist mai. 
Primer les escales gòtiques, magnífiques, amb els vitralls al final de l'escala. 


Després el Saló de Cent, el del Consell, que ja hem vist i viscut en diferents ocasions. M'encanta el terra amb les rajoles dels diferents gremis de la ciutat. 



El Saló de la Reina Regent, que no havíem visitat mai. Actualment és el Saló de Plens i es conserva tal i com el tenia la reina quan hi passava els dies, perquè a la nit anava a dormir a un hotel a les Rambles. Al terra hi ha unes reixes que és on hi havia els brasers i les llotges eren sempre plenes de plantes tropicals. L'únic que s'hi ha afegit són les cadires pels polítics. Es va decidir fer-lo Saló de Plens per la magnífica acústica de la sala. 



I l'altre Sala oberta al públic és la Sala de Cròniques, magnífica i plena de pintures de Josep Maria Sert. Una d'elles, una torre, si et vas movent de lloc veus com la torre d'estar inclinada cap a la dreta va canviant i queda completament inclinada a l'esquerra. 




El terra és de marbre del Congo que Sert va fer portar expressament perquè és un marbre que sembla un mirall i s'hi veuen reflectides totes les pintures de la sala. 




Al fons hi ha una petita Capella amb la Marededéu de Montserrat. 


Sortint d'allà hem anat a parar a la Fira de Santa Llúcia, davant de la Catedral. Potser menys gent que altres anys però també era ja força tard. I en Jaume, seguint la tradició, m'ha comprat el muguet de la sort. Maco!


Anem lluny, a Centre Europa, a veure els "mercadillos" de Nadal. I aquí tenim el millor. Aquí tot, o quasi tot, és d'esperit nadalenc i allà no. Però en canvi no hem sabut mimar i cuidar la nostra Fira. Si volguéssim tindríem millor Fira que molts d'aquests països que atrauen tant turisme per aquestes dates. 

1 comentari:

Marta ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu. Per cert, ahir també vam fer el matexi recorregut, je je, per poc ens trobem. A l'Ajuntament no hi varem pujar doncs ja ho haviem fet altres vegades, però vam esta veient a la panta baixa l'exposició de figures de pessebre napolitanes. A Nàpols havíem vist les botigues de pessebristes amb les quals vam gaudir-ne molt!