dimarts, 17 de desembre de 2013

Dansa Martina



Dansa Martina

17 de desembre de 2013





A la Martina li encanta ballar; la dansa és la seva alegria. Es passa el dia bellugant-se al so de qualsevol música que sent o que s'inventa. Té una gràcia natural que no s'aprèn, que és innat. I que no ha heretat de la seva àvia! És feliç ballant!!!


I avui podíem anar a veure una classe; no el festival de final de curs sinó simplement una classe. I ens va fer il·lusió anar-hi. 


Seguia molt concentrada totes les instruccions de la mestre, mirant-la i procurant fer-ho el més semblant possible a com ho feia ella. 


En una classe t'adones que la nena ho fa molt bé i està preciosa però que ballar bé és molt, molt difícil. I que per això necessiten tants anys de practicar i practicar... 


Totes les nenes estaven maques i fins i tot n'hi havia que ho feien millor que la Martina, -també és veritat que n'hi havia de més grandetes-, però el intens interès que hi posava ella no ho vaig veure en cap altre. I no és amor d'àvia... 


Ara toca ja esperar el festival de final de curs. Ànim, Martina, que tu vals molt!!!