diumenge, 8 de desembre de 2013

Santuari de la Marededéu del Mont





Santuari de la Marededéu del Mont

7 de desembre de 2013




Aquesta vegada sí! La setmana passada vam anar al santuari amb uns amics. A mig camí de la pujada va començar a nevar i vam arribar que tot era ben blanc i la visibilitat completament nul.la. I amb la por de patinar pel gel no ens vam aturar ni cinc minuts.


Avui, veient un sol radiant i un dia clar i net hem trucat a la M Rosa i al Ramon i hem tornat a fer camí cap al Santuari. Ha valgut la pena! 
Ja pujant la vista era magnífica i les fulles dels arbres semblaven d'or quan el sol les tocava. A dalt hem quedat enamorats de la vista. Un recorregut de 360 graus començant per un Canigó ben blanc i lluminós i seguint pel Pirineu des del Puigmal fins al Cap de Creus, l'Empordà entre les Alberes i les Gavarres amb el Golf de Roses, el Montgrí i Figueres, Banyoles i el seu estany, Rocacorba, el Far, Guilleries i el Montseny, Cabrera i Puigsacalm i les serres de Milany i Cavallera amb el Pedraforca al fons.









El pis de dalt del restaurant guarda l'habitació on Mossèn Cinto Verdaguer va escriure El Canigó. No m'estranya! Amb la vista magnífica des de dalt del Santuari no va tenir altre remei que escriure per expressar la bellesa del paisatge.


El Santuari és petit i el van construir en honor de la Marededéu del Mont quan van veure que la gent li tenia molta devoció. Escriu Verdaguer: Al segle XIV l'abat Bernat, veient créixer en el país la devoció a la Mare de Déu del Mont, féu construir el temple actual en el bell cim del turó, donant-l'hi per tron.


Darrere el restaurant, en una àmplia terrassa, trobem una escultura de Verdaguer amb el Canigó al fons. Espectacular!



Dinem al restaurant, bo i ben presentat i amb finestres per no perdre't en cap moment la vista  i quan sortim ja comença a baixar el sol per posar-se rere les muntanyes. Tot el paisatge canvia de color. Els roses i liles predominen i l'últim sol il·lumina els colors de la tardor sota el Canigó. No et canses de mirar i una sensació de pau t'envaeix de mica en mica.





Marxem sense ganes però el camí de baixada també és molt bonic, enmig de boscos i sense trobar ni un cotxe. 
Quants llocs bonics tenim prop de Barcelona que no hem visitat encara!