dilluns, 10 de novembre del 2014

9-N Ara és l'hora!


9-N Ara és l'hora!

9 de novembre de 2014



I finalment ha arribat el dia! Em vaig apuntar de voluntària i he estat vocal de taula. Em feia molta il·lusio! M'ha tocat un institut on les meses electorals eren al segon i tercer pis. Hi havia ascensor però una estona va quedar aturat i vam haver de baixar l'urna al vestíbul perquè poguessin votar un parell de persones que anaven en cadira de rodes. 
Només arribar a quarts de 8 del matí ja hi havia una gran cua al carrer. Era gent que esperava per votar!  Feia goig veure l'alegria i el bon humor de tothom. 
El primer a votar a la nostra taula va ser un senyor gran que ens va dir, emocionat, que estava malalt, però que havia volgut venir perquè no volia morir-se sense haver votat. I t'ho deia amb llàgrimes als ulls... Després, cues llargues de gent somrient, gent gran acompanyats de fills i néts, adolescents que votaven per primera vegada, força estrangers europeus, americans i alguns extra comunitaris, pares joves  amb nens petits, amb nens més grandets que votaven pels seus pares, i els pares que deien: ho fem pels nostres fills... Molta gent gran, i una noia força jove, emocionats dient que votaven pel seu pare, pels seus germans... Hi ha qui ha dit que el dia 9-N fins els morts han votat! I ha estat així. Una barreja de sentiments, de saber que era un moment històric, que és el inici de quelcom molt gran i molt esperat.
Tothom es  volia fer la foto votant. Entre ells o demanant-ho a algú de la mesa I deien: és un dia històric! Tothom amb el mòbil a la mà fent fotos  a dojo!


Antoni Bassas aquest matí ha recordat  els versos d'en Raimon: Venim d'un silenci antic i molt llarg... Aquest silenci el van viure la generació dels nostres pares i ara aflora en aquelles persones grans que el trenquen amb la il·lusió que alguna cosa es mou, alguna cosa comença a canviar. I per això aquí, al contrari d'Escòcia, és la gent gran la que vota Sí-Sí amb més empenta i emoció. 


Una persona em va colpir especialment. De lluny veig arribar el Pare Conrat, caputxí. És molt gran i no hi veu. Gran amic dels meus pares i de tots els de casa; em vaig aixecar i el vaig abraçar. Li vaig haver de dir qui era i llavors em va abraçar ell a mi. Quants records! Aquells dinars a casa els pares, les misses del pollet amb la capella de casa plena de gom a gom, el seu xerrar planer, amable, sempre content. Va dir que votava amb il·lusió, no ja per ell que és gran i ja no ho veurà ni ho viurà sinó per tots els qui van darrere. I ho deia amb els ulls entelats... I va dir que havia estat molt feliç, tota la seva vida. I dic jo que pot estar-ne orgullós. Mig Barcelona el coneix, l'estima, i sap qui és i com és. I com va ser present a la Caputxinada portant paquets i escrits amunt i avall amb el seu llavors cor jove i entusiasta!  El vaig acompanyar a l'ascensor i el vaig deixar sol, sense bastó, sense veure-hi, però amb el cor encès de l'alegria d'haver pogut votar. Persones com ell, persones com tantes que van passar per la nostra mesa i per tantes altres, són les que han fet possible aquest pas, ens han obert el camí i ens ajuden a continuar amb els següents passos. 


Ja arribat el vespre pugen els últims votants, corrent, cansats... I voten somrients. I nosaltres comencem ja la nostra feina. Comptar paperetes una, dues, tres vegades que no ens equivoquéssim pas. I omplir els papers que ens demanaven. Després, adéu-siau als companys de  dia, una foto, una abraçada i desitjar que hagi estat un èxit. 
Reconec que vaig arribar a casa cansada; però feliç. En Jaume m'esperava després d'anar tot el dia amunt i avall portant-me el dinar i fent-me visites i cuidant dels fills i néts que eren avui a casa a dinar. I em quedo amb el record també de tanta i tanta gent que després de votar et donàvem les gràcies per ser allà, per haver donat unes hores perquè ells poguessin exercir el seu dret a vot. I els whastapp de molts altres, i les fotos i notícies que nosaltres, des de dins, no podien veure. 
Ha estat un dia emotiu, festiu, històric, amb un civisme absolut, amb voluntaris que sortien de sota les pedres; un dia que quedarà marcat per sempre a la meva retina i al meu cor. 


Els ciutadans ja hem parlat. Demanem unitat i força als nostres polítics per tirar endavant, perquè aquest procés arribi a bon port i aviat. Els polítics no ens poden defraudar. No en tenen cap dret. Els escollim nosaltres perquè ens representin, no perquè es barallin entre ells. Sisplau! Poseu-vos les piles, renuncieu a protagonismes i aneu junts endavant. El vostre, i nostre, adversari és al Govern de Madrid sigui del color que sigui. Uniu-vos, i quan ja haguem aconseguit la nostra fita, ja farem el·leccions per decidir quin partit ha de prendre les regnes i fer començar a caminar aquest petit nou país que tots hem somiat i que comencem ja a veure en un futur proper. 


I vull acabar amb unes paraules de la cancellera Angela Merkel, paraules que va dir ahir commemorant els 25 anys de la caiguda del mur de Berlin. "Els somnis poden convertir-se en realitat. Res ha de quedar com està". Que cadascú en faci la lectura més adient. Jo ja he fet la meva! 

A hores d'ara i esperant en quinze dies les xifres definitives ha quedat en una participació de 2.236.000 persones, un 82% a favor del Sí-Sí, un 10% a favor del Sí-No , un 4% a favor del No i un 1% en blanc. 
A què esperem?








8 comentaris:

Anònim ha dit...

tan de bo hi hagués hagut una miqueta més de participació

Maripepa Brustenga ha dit...

Déu n'hi do de la gent que va anar a votar tot i com estaven les coses! Hi ha gent que veu el got mig ple i d'altres mig buit. Jo el veig mig ple...

Unknown ha dit...

Ets Fantàstica, debies viure mes intensament el dia, nosaltres portarem la Mare (92) a votar, no sabia que es feia, però el Pare ens ho debia agrair....

Montserrat ha dit...

Ets Fantàstica, devies viure mes intensament el dia, nosaltres portarem la Mare (92) a votar, no sabia que es feia, però el Pare ens ho delia agrair....

Concepció ha dit...

Hola Maripepa!
He llegit els escrits del teu "blog" Molt bé, et felicito!
Moltes gràcies per enviar-m'ho!

Marta ha dit...

Agraeixo la recomanació de llegir el teu apunt, malgrat que assiduament ho faig però no en deixo constància. Com dius, va ser un dia molt emotiu i recollim les vivències de tots els voluntaris que vau fer una molt bona feina. Tenim un país en que el voluntariat és fonamental i en deixem sempre petjada. Una abraçada

Maria Carme ha dit...

Hola Maripepa, I tant que vaig anar a votar, SI SI, NOMÉS FALTARIA, finalment ens van deixar votar......

Realment un dia molt emocionant.

Glòria ha dit...

Hola Maripepa, em va semblar fantàstica la teva participació com a voluntària el 9N. Deus haver tingut una experiència inoblidable. Rep la meva felicitació i també per la iniciativa del blog. Una abraçada