Andorra
Andorra
13-14-15-de març de 2009
Sortida amb amics
Hem estat tres dies a Andorra amb una colla d'amics. Un dels motius era fer les "Dotze petjades pel camí de Canillo", museu itinerant en què pots visitar diferents esglesioles romàniques i creus de terme en un espai força reduït. Vam tenir la sort que mossèn Ramon Rossell, rector de Canillo i amic dels organitzadors ens va donar les claus de les esglésies i van por visitar-les i contemplar-les per dins. No sé per què el romànic et dóna sempre sensació de pau i convida a la pregària i a la contemplació! Com que no puc explicar-ho tot només remarcaré dues coses: el Crist en Majestat de Sant Joan de Caselles, fet d'estuc i trobat , trossejat, l'any 1963, complementat per un mural de què forma part; i la Creu dels 7 braços, també anomenada de les 7 banyes amb una curiosa llegenda.
També vam tenir temps de visitar el Museu del Tabac, molt ben muntat i interessant, amb unes motxilles enormes per transportar el tabac de contraban
I una exposició sobre l’Orient Bíblic que té com a finalitat presentar la història i els materials arqueològics que corresponen a les grans cultures de Mesopotàmia i Egipte, origen de la civilització occidental i ens revela el context geogràfic, cronològic i humà de la formació del poble de Israel, que ha donat origen al llibre per excel·lència:la Bíblia.
El Centre d'Art d'Escaldes-Engordany està ubicat en un edifici històric. Allà tenen una exposició permanent d’escultures d’en Josep Viladomat i una de maquetes d’ermites romàniques del país. També vam visitar una antiga casa senyorial andorrana, l'Areny-Plandolit i la Farga Rossell, amb demostració inclosa.
Vam fer la carretera d’Ordino, plena de neu, amb un sol esplèndid, i vam menjar i fer petar la xerrada més en tres dies que en una setmana a Barcelona, asseguts al sol, a tocar de la neu, tot prenent un cafetó.
I encara ens va quedar temps i ganes de tenir una petita xerrada de caire espiritual amb mossèn Ramon al Santuari de Meritxell.
Aquest mossèn va fundar, ja fa anys, el centre ”Aina”, casa de colònies peculiar on acull nois i noies de tot arreu que necessitin fer vacances i vulguin créixer com a persones. També lloga els espais per a famílies amb fills i per joves; poden fer excursions i a la nit tenen l’espai comú per fer el foc de camp. I també hi té animals perquè els nens de ciutat sàpiguen què es un pollastre i un paó.
També vam tenir temps de visitar el Museu del Tabac, molt ben muntat i interessant, amb unes motxilles enormes per transportar el tabac de contraban
I una exposició sobre l’Orient Bíblic que té com a finalitat presentar la història i els materials arqueològics que corresponen a les grans cultures de Mesopotàmia i Egipte, origen de la civilització occidental i ens revela el context geogràfic, cronològic i humà de la formació del poble de Israel, que ha donat origen al llibre per excel·lència:la Bíblia.
El Centre d'Art d'Escaldes-Engordany està ubicat en un edifici històric. Allà tenen una exposició permanent d’escultures d’en Josep Viladomat i una de maquetes d’ermites romàniques del país. També vam visitar una antiga casa senyorial andorrana, l'Areny-Plandolit i la Farga Rossell, amb demostració inclosa.
Vam fer la carretera d’Ordino, plena de neu, amb un sol esplèndid, i vam menjar i fer petar la xerrada més en tres dies que en una setmana a Barcelona, asseguts al sol, a tocar de la neu, tot prenent un cafetó.
I encara ens va quedar temps i ganes de tenir una petita xerrada de caire espiritual amb mossèn Ramon al Santuari de Meritxell.
Aquest mossèn va fundar, ja fa anys, el centre ”Aina”, casa de colònies peculiar on acull nois i noies de tot arreu que necessitin fer vacances i vulguin créixer com a persones. També lloga els espais per a famílies amb fills i per joves; poden fer excursions i a la nit tenen l’espai comú per fer el foc de camp. I també hi té animals perquè els nens de ciutat sàpiguen què es un pollastre i un paó.
I el Santuari de Meritxell, obra de Ricard Bofill, que ha sabut combinar el romànic amb espais lluminosos i transparents. Aigua, cel, muntanya i vidre. Poder veure la neu i el cel tot contemplant la imatge de la Mare de Déu de Meritxell té la seva gràcia i la seva bellesa. Meritxell vol dir "llum del migdia" i té els ulls grossos per poder mirar tothom amb amor, les mans grans per acaronar i acollir, i els peus calçats amb esclops com a dona pagesa del país.
Un cap de setmana ben aprofitat, molt distret i saludable!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada