The reader
The reader
Cine Bosque
27 de març de 2009
Director: Stephen Daldry
Guió: David Hare; basat en la novel·la "The reader" de Bernhard Schlink
Actors: Kate Winslet, David Kross, Ralph Fiennes, Lena Olin, bruno Ganz
És una pel·lícula bona, molt bona. Veia la pel·lícula i anava pensant: que no s'acabi encara, que no s'acabi encara...
És també una pel·lícula dura. Hi ha molts sentiments i moltes emocions i has de discernir qui et desperta aquests sentiments i si verdaderament són bons o no.
Un noi jove, de 15 anys, a l'Alemanya després de la segona guerra mundial, es troba malament un dia pel carrer i una dona, molt més gran que ell l'ajuda. D'aquí en surt una relació de descobriment del sexe i d'amor entregat i rendit per part del noi; i per part de la dona, tot i que li vols reconèixer una mica d'amor, si penses fredament, l’únic que la mou és la neces
sitat de companyia cos a cos, de sexe com a fugida i l'ànsia d'aprendre. El noi és estudiant i ella li demana sempre que li llegeixi llibres. I ell li llegeix des de l'Odissea, a autors russos, francesos... El que pensa aquesta dona no és fàcil de saber. Troba amb el noi la seva innocència perduda? Pensa realment en el seu passat secret? És feliç mentre està amb el jovenet?
Un dia la dona desapareix i ell no pot oblidar-la. L'ha lligat tant que aquesta relació el marcarà per tota la vida. No podrà tenir mai una relació estable amb cap dona i, tot i que es cas i té una filla, no suporta el matrimoni i es separa.
Un dia, essent estudiant de dret van amb el professor a presenciar un judici. Allà retroba la seva Hanna com a acusada d'haver estat una guardiana de la SS als camps d'extermini. Ell segueix el procés sense que ella el vegi i ella és condemnada a cadena perpetua. Crec que ella mai no es va parar a pensar en el mal que havia fet en aquell noi jove. Ni tampoc en el mal que havia fet durant la guerra. Potser se n’adona al final de tot...
La història tot i
ser el fil narratiu no és el més important. El que és més valuós són els comentaris del professor amb els alumnes, la recerca per part del noi del que ha estat la seva vida, els comentaris, sovint explosius, dels altres estudiants: com pot ser que sabent vosaltres tot això ho acceptéssiu i no us suïcidéssiu quan va acabar tot? dirigit al professor...
Acaba com ha d'acabar, jo no us ho explicaré, però de veritat que és una pel·lícula per cinefòrum, per analitzar les diferents situacions viscudes per aquest noi, la vida de la Hanna, les seves respostes al tribunal... fins i tot les reaccions dels pares del noi quan, jovenet, veuen que alguna cosa li passa i no saben treure'n l'entrellat, no saben fer-li costat. La pobresa, la misèria de després de la guerra, no per tots, i els ulls brillants i plens de vida i de somriure del noi, plens de dolor i de llàgrimes després.
Els tres actors treballen molt, molt bé. Ella va tenir l'Òscar a la millor actriu, i se'l mereix, però ell, sobretot quan fa de jovenet, n'hagués merescut també un.
No us la perdeu!!!
És també una pel·lícula dura. Hi ha molts sentiments i moltes emocions i has de discernir qui et desperta aquests sentiments i si verdaderament són bons o no.
Un noi jove, de 15 anys, a l'Alemanya després de la segona guerra mundial, es troba malament un dia pel carrer i una dona, molt més gran que ell l'ajuda. D'aquí en surt una relació de descobriment del sexe i d'amor entregat i rendit per part del noi; i per part de la dona, tot i que li vols reconèixer una mica d'amor, si penses fredament, l’únic que la mou és la neces
sitat de companyia cos a cos, de sexe com a fugida i l'ànsia d'aprendre. El noi és estudiant i ella li demana sempre que li llegeixi llibres. I ell li llegeix des de l'Odissea, a autors russos, francesos... El que pensa aquesta dona no és fàcil de saber. Troba amb el noi la seva innocència perduda? Pensa realment en el seu passat secret? És feliç mentre està amb el jovenet?Un dia la dona desapareix i ell no pot oblidar-la. L'ha lligat tant que aquesta relació el marcarà per tota la vida. No podrà tenir mai una relació estable amb cap dona i, tot i que es cas i té una filla, no suporta el matrimoni i es separa.
Un dia, essent estudiant de dret van amb el professor a presenciar un judici. Allà retroba la seva Hanna com a acusada d'haver estat una guardiana de la SS als camps d'extermini. Ell segueix el procés sense que ella el vegi i ella és condemnada a cadena perpetua. Crec que ella mai no es va parar a pensar en el mal que havia fet en aquell noi jove. Ni tampoc en el mal que havia fet durant la guerra. Potser se n’adona al final de tot...
La història tot i
ser el fil narratiu no és el més important. El que és més valuós són els comentaris del professor amb els alumnes, la recerca per part del noi del que ha estat la seva vida, els comentaris, sovint explosius, dels altres estudiants: com pot ser que sabent vosaltres tot això ho acceptéssiu i no us suïcidéssiu quan va acabar tot? dirigit al professor...Acaba com ha d'acabar, jo no us ho explicaré, però de veritat que és una pel·lícula per cinefòrum, per analitzar les diferents situacions viscudes per aquest noi, la vida de la Hanna, les seves respostes al tribunal... fins i tot les reaccions dels pares del noi quan, jovenet, veuen que alguna cosa li passa i no saben treure'n l'entrellat, no saben fer-li costat. La pobresa, la misèria de després de la guerra, no per tots, i els ulls brillants i plens de vida i de somriure del noi, plens de dolor i de llàgrimes després.
Els tres actors treballen molt, molt bé. Ella va tenir l'Òscar a la millor actriu, i se'l mereix, però ell, sobretot quan fa de jovenet, n'hagués merescut també un.
No us la perdeu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada