Sorolla
La visió d'Espanya de Joaquim Sorolla per a l'Hispanic Society of America
"Les regions d'Espanya"
MNAC
18 de març de 2009
Guia: Isabel Larruy
Archer Milton Huntington, enamorat d'Espanya, va encarregar a Sorolla una sèrie de quadres, de plafons, de grans dimensions per adornar la seu de la Hispanic Society a Nova York. Sorolla s'ho va pensar molt i finalment va accedir. I va viatjar per tot Espanya intentant plasmar una realitat i uns costums que ell veia que ja començaven a desaparèixer. A Catalunya i al país Basc, amb la Revolució Industrial ja es produïa aquest abandonament i ell volia pintar perquè quedés com a història. I quan anava als pobles i es posava a pintar demanava a les noies que busquessin vestits típics de les àvies i se'ls posessin. Així, i pintant quasi sempre al natural va estar treballant durant vuit anys. I en va pintar 14. El títol de la seva gran obra era: les regions d'Espanya. Finalment va entregar l'obra que no va poder veure exposada a Nova York perquè estava ja malalt; malaltia que el portaria a la mort en tres anys.
Els blanc de Sorolla són potser el tret més característic de la seva obra. Si t'hi acostes hi trobes tots els colors de l'arc de Sant Martí, però de lluny és un blanc lluminós, transparent, alegre, viu... Pintava dalt d'una escala i sembla mentida que aconseguís retratar tan meravellosament diferents pobles d’Espanya. Sempre hi ha en primer pla una noia jove. I sempre diferent, expressant algun sentiment característic de la zona. Val la pena anar a aquesta exposició ja que és difícil que aquestes pintures sortint gaire sovint de la seva seu, Nova York. I Sorolla sempre serà un gran pintor, el pintor del blanc.
Els blanc de Sorolla són potser el tret més característic de la seva obra. Si t'hi acostes hi trobes tots els colors de l'arc de Sant Martí, però de lluny és un blanc lluminós, transparent, alegre, viu... Pintava dalt d'una escala i sembla mentida que aconseguís retratar tan meravellosament diferents pobles d’Espanya. Sempre hi ha en primer pla una noia jove. I sempre diferent, expressant algun sentiment característic de la zona. Val la pena anar a aquesta exposició ja que és difícil que aquestes pintures sortint gaire sovint de la seva seu, Nova York. I Sorolla sempre serà un gran pintor, el pintor del blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada