dissabte, 20 de juny de 2009

Viatge a la Xina -1- Introducció




Viatge a la Xina -1-

Introducció

del 4 al 17 de juny de 2009


He dividit aquest viatge no per ordre cronològic –Beijing, Xi'An, Shanghai, Guilin, Guangzhou i Hong Kong - sinó tal com ens va explicar en Jin: Introducció, la Xina del passat, la Xina del present i la Xina del futur.
Amb un grup de quinze amics hem anat a la Xina. Ha estat un viatge molt diferent a d’altres que hem fet. Xina ha fet un canvi brutal en 30 anys, des del 1976, any en què va morir Mao. D’un comunisme acèrrim a un capitalisme encobert. I els xinesos estan orgullosos d’aquest canvi.
Parlen bé del president Mao, l’estimen, perquè gràcies a ell la Xina es va unir, es va fer gran. Sense ell, diuen, Xina no seria el que és ara. Però també reconeixen les coses que no va fer bé, com la revolució cultural que va deixar el país sense estudiants ni llicenciats durant 10 anys; anys que han hagut de recuperar a un ritme frenètic. I adoren a Deng Xiaoping, que els va obrir les portes a Amèrica i a Occident. Gràcies a ell van començar els contactes amb el món exterior, els canvis en algunes ciutats per provar si funcionaven, i, a poc a poc, a la resta del país. Els queda encara molta feina a fer: no hi ha sanitat pública, l’educació és cara i, sobretot, com només poden tenir un fill, la Xina està plena de “negres”, nens i nenes fills segons o tercers, que no els poden inscriure i, per tant, no poden escolaritzar-los ni poden treballar. Amb tot, és tant el que han fet que estan molt, molt orgullosos del seu país i del que avancen. I no suporten que alguns xinesos enredin o facin quedar malament al país davant els turistes. Volen ser perfectes, a costa del temps que hi hagin d’esmerçar, de les llibertats que els retallin, de no poder sortir del país... és igual: volen un gran país. I a fe que ho estan aconseguint!
Tenen el problema de la quantitat de gent que té el país i també el problema del idioma. El mandarí, el idioma oficial, no el parla pas tothom; en les “petites” ciutats del interior parlen els seus dialectes que, fins i tot, s’escriuen diferent. Per tant en Jin, el nostre guia, comentava que si ell viatjava a l’interior no podia entendre’s amb ningú.

Els xinesos diuen que els occidentals no els entenem. I tenen raó. La seva mentalitat, la seva manera de veure les coses, els llargs anys de comunisme els han fet d’una pasta diferent de la nostra. A poc a poc anirem entenent-nos uns i altres però no serà fàcil.
En Jin, guia ideal i amb agència pròpia -si us interessa em demaneu l'adreça-, és un noi de 36 anys, amb una gran cultura i una gran curiositat per tot. Ell està molt orgullós del seu país i del canvi que han aconseguit en només 30 anys. Vol que l’entenguem. Mai no critica res obertament però reconeix que hi ha coses que encara no van bé. Però diu que la comunitat internacional ja comença a comptar amb la Xina per moltes coses. I cada vegada més. Els xinesos són molt treballadors, no es queixen i veuen que els qui manen saben portar el país endavant. I per això se’ls ha de fer cas. Ell voldria viatjar a Europa, però no és fàcil aconseguir el visat; i no es queixa. Ja arribarà un dia que ho podrà fer. Ara és hora de fer país, com diria el president Pujol. I la por que té, ell i la seva generació, és que després d’ells ve la generació dels fills únics, mimats i consentits, que ho han tingut tot, que no han viscut mals moments i diuen: què faran aquests nens quan tinguin edat de portar el país endavant? I tenen por. I ho entenc. En pocs anys més hem de veure com la Xina continua com a país emergent i no sé on pot arribar. Si en 30 anys han avançat el que nosaltres en 100 anys, què no faran en 30 anys més? Mentre aquesta generació no es jubili continuaran avançant a grans passos. Després, Déu dirà.
Un viatge molt interessant, tant per l’art, com per la cultura, com per les persones, la història i tot el que hem pogut veure i escoltar.
Gràcies, Jin, per estar sempre amb nosaltres i per nosaltres. Gràcies, colla dels 15, per haver-nos convidat a participar en aquest viatge! Necessitarem dies per pair tot el que hem vist i fet.
Bon estiu a tothom!

1 comentari:

popi1945 ha dit...

Nosaltres, despres de casi 7 anys de haber anat a la Xina, amb aquesta explicacio y les fotografias, hem tornat a viatjar, gracies