Viatge a la Xina -i 4- La Xina del futur

Viatge a la Xina -i 4-
La Xina del futur

Shangai, Guangzhou i Hong Kong

del 4 al 17 de juny de 2009

He dividit aquest viatge no per ordre cronològic –Beijing, Xi'An, Shanghai, Guilin, Guangzhou i Hong Kong sinó tal com ens va explicar en Jin: Introducció, la Xina del passat, la Xina del present i la Xina del futur.

Shanghai, la ciutat dels gratacels, és immensa. I està en obres per a l’Expo de l’any vinent. Vam dinar a la part antiga, davant el pont de Zigzag, i és allà on ens van enredar com a “xinos” –ells no es deixen enredar- amb uns llapis de memòria USB falsos i, gràcies al nostre guia Jin, vam poder recuperar els diners perduts. Vam visitar el “Malecón”, el moll, i vam fer una petita volta pel riu Huangpu contemplant els gratacels.
Vam pujar en un d'ells, la torre Jin Mao, al pis 88, i us assseguro que l'edifici tremolava. No m'agradaria gens ni mica treballar en aquelles alçades...
Shangai és una ciutat per anar de compres: l’avinguda Nanking, de vianants, i el mercat Taobao de marques d’imitació.
Allà hi ha gent que viu molt bé. Vam sopar a la “Concessió francesa” i aquell petit barri el podríem trobar en qualsevol racó de qualsevol ciutat europea. Plena de joves ben vestits i amb botigues de marques, aquestes de debò, i amb restaurants muntats en cases antigues, agradables i acollidors.
Vam visitar el temple del Buda de Jade amb una figura de Buda assegut, molt bonica i que és una de les poques coses que no deixen fotografiar. Està ple de murals explicant la vida de Siddhartha Gautama. En una sala hi ha les tres estàtues de Buda en les seves diferents identitats: Amitabha, Siddhartha Gautama i el Buda de la Medicina. Enmig de la gentada, dels turistes, de les fotos, veies gent agenollant-se i pregant a Buda, o cremant papers de colors pels morts de la família. Hauríem d’aprendre d’ells la llibertat amb què expressen les seves creences sense por del què diran.

I altre cop avió cap a Guangzhou, l’antiga Canton. Allà hi ha ara 4 línies de metro però n’estan fent 8 més! per a l’Expo. Per a l’any que ve. I estaran fetes i acabades, segur. Amb tot comencen a notar la crisi i estan tancant moltes empreses amb tot el que això comporta. Allà vam visitar l’auditori del Dr. Sun Yatsen i la casa-temple de la família Chen.

I ja el ferry cap a Hong Kong, la gran ciutat, colònia anglesa fins fa pocs anys i encara amb molts costums de la colonització com el fet de conduir per l’esquerra, l’ordre estricte en tot i la multa per qualsevol cosa que no sigui correcta, com fumar pel carrer lluny d’un cendrer, o tirar un paper a terra. És la ciutat dels grans contrastos. De nit, il•luminada, tots són gratacels meravellosos, la foto típica que tots hem vist i que nosaltres també hem fet. De dia, al costat d’un gratacels immens i moderníssim hi ha una casa de 25 pisos... sense ascensor! La guia local ens deia que així els vellets eren molt àgils, i els nens tenien molta memòria: mai no es descuidaven el llibre del cole a casa!
Els gratacels tenen cada vint pisos un de descobert, tot obert, per deixar pas als tifons sense por que es bellugui massa l'edifici. Han de créixer enlaire; no hi ha lloc per construir res més.

Vam visitar un temple budista dedicat a la gent de mar, que avui és més turístic que altra cosa. Els colors i les formes de les figures i animals et recorden més un parc d'atraccions que un temple; t'han d'explicar el que significa per poder intentar comprendre el que provoca devoció en la gent del país.

També vam passejat amb un "sampan”, barca petita que utilitzen per pescar i també per viure-hi. Vam veure les barques, una mica més grans, amb la cuina, la roba estesa i la gent vivint-hi. I a tocar, allà mateix, els immensos gratacels, les cases luxoses, els cotxes de millors marques... tot un contrast! Però no és una vida de misèria. La gent és feliç i viu amb dignitat. I ho ensenya perquè ho comprovis. O això em va voler semblar a mi...

I aquí s'acaba el resum del viatge. No podia ser més curt perquè vull recordar totes i cada una de les coses que he explicat. Moltes altres m'han quedat al tinter, però intentaré que en quedi constància en l'àlbum de fotos.

És tan bonic viatjar i conèixer gents i costums nous!

Fins al proper viatge!

I aquesta és la mascota de l'Expo de l'any vinent! Naturalment sense la meva pesona al davant...