dijous, 19 de novembre de 2009

Alícia (Un viatge al país de les meravelles)

Alícia (Un viatge al país de les meravelles) i
A l'altra banda del mirall
a partir de Lewis Carroll
traduït de l'anglés per Carlota Subirós

Teatre Lliure

18 de novembre de 2009


Dramatúrgia i direcció: Carlota Subirós
Actors: Ferran Carvajal, Cristina Cervià, Babou Cham, Jordi Collet, Mia Esteve, Gustavo Lesgart, Jordi Oriol, Alba Pujol, Xavier Ripoll, Anna Roblas, Lluís Soler, Àlvar Triay, Jana Camps/Luara Mateu/Carla Vives Lleixà


Tots coneixem la història d'Alícia, aquella nena que ens va fer somiar de petits en animals que parlaven i en reines de cor que manaven tallar caps; i en un conill amb un rellotge molt gran i en els "menja'm" i "beu-me" que fan créixer o empetitir a l'Alícia.
Llegint el llibret que et donen a l'entrada vas entenent tot el que s'amaga rere el conte infantil: el simbolisme, el jugar amb el llenguatge, el fet d'interpretar-ho com un viatge iniciàtic fruit de la curiositat, el desig i la temptació... Alícia és sobretot una manera d'obrir els ulls davant de la vida. I alhora una manera de tancar-los: tancar els ulls i mirar endins -ens diu Carlota Subirós-. I també: El sentit del viatge només comences a intuir-lo més tard, quan ja tornes a ser a casa. L'autèntica aventura d'un somni és la seva interpretació.
Potser després de llegir tot això i molt més que hi ha escrit, molt interessant per cert, pensava que seria una recreació de l'Alícia de Lewis Carroll, una Alícia explicada avui per a adults.
Però ella ha seguit la història del conte. Molt ben interpretada, sobretot l'Alba Pujol que fa d'Alícia i també el gat. Potser perquè n'esperava més, el conill no m'ha agradat tant.
Carlota Subirós ha resolt amb molta gràcia i ben fer el problema d'empetitir l'Alícia a base de fer que l'escenari es fes gran o petit, a través d'una fulla d'arbre petita o gegant segons el moment, i també amb una nena petita que de tant en tant prenia el paper principal.
La segona part, "A l'altra banda del mirall" també està molt ben aconseguida i val la pena felicitar les persones d'escenografia que han jugat un paper molt important en aquesta obra.
M'ha agradat perquè el tema és un conte que sempre m'ha fascinat, perquè l'han realitzada molt bé, de manera diferent però sense canviar la idea de l'original i perquè han fet un gran treball per fer-nos endinsar en el conte.
Com sempre, toca ara rellegir el llibre amb mirada d'adult.