dissabte, 21 de novembre de 2009

Un marit ideal

Un marit ideal

Teatre Goya

20 de novembre de 2009


Direcció: Josep Maria Mestres
Actors: Carmen Balagué, Mercè Pons, Abel Folk, Joel Joan, Sílvia Bel, Anna Ycobalzeta, Camilo Garcia

Comèdia divertida i ben realitzada d'Oscar Wilde. Ens hem de situar a les acaballes del S. XIX per entendre les reaccions dels personatges i per no caure en riure’ns d'algunes de les seves reaccions i frases carrinclones.

Un polític jove i prometedor es troba davant el xantatge d’una noia bellíssima que ha descobert un afer escandalós que va ser la base de la seva carrera. No podia ser més adient per aquests temps el parlar de corrupció política...
És fàcil ara jutjar la reacció de la dona del polític, la d'ell mateix, la del amic... però penseu que era una època diferent, on les convencions socials marcaven molt més que ara la vida de les persones. I ell haurà de viure per sempre amb l’ombra de la seva antiga mala acció.
I m'ha agradat que conservessin la manera de ser de l'època,que no traslladessin l'obra a l'època actual; cosa, per altra banda, fàcil de fer en aquests moments!
L'Abel Folch, la Sílvia Bel i la Mercè Pons, esplèndids; i el Joel Joan, a qui no aguanto a la TV, molt bé! Ell dóna vivacitat i alegria a aquesta obra. Tot i que els diàlegs porten el segell intel•ligent i agut d'en Wilde, li va molt bé l'alegria i fer desenfadat d'en Joel Joan per fer l'obra més àgil i divertida. 
M'hauria agradat anar amb paper i llapis per anar apuntant frases que trobes oportunes i que et fan pensar, o riure, frases com: 'Només els forts cauen en la temptació', 'No la coneixia gens...vaig estar a punt de casar-me amb ella!', 'Els consells rebuts s'han de passar de seguida a un altre', o 'Les paraules massa gruixudes no signifiquen res'.
L’última escena et deixa amb una pregunta: què vol significar, què ens vol dir? Comentant-ho ja al carrer vam topar amb l'Abel Folk que, encantador i amable, ens va explicar el motiu d'aquest final, creat pel director Josep M. Mestres. No us ho explico perquè l'obra està en cartell. Si ho voleu saber, m'ho pregunteu.


1 comentari:

Eulàlia ha dit...

Tinc 16 anys i ahir vaig anar a veure l'obra al teatre Goya i realment hem va fascinar!
Era la primera que veia en català i no vam tenir cap problema, ni jo ni la resta del públic perquè la vocalització dels actors va ser perfecta.
Hem va sorprendre Mercè Pons moltíssim, hem va robar el cor de veritat t'ho dic... i en Joel Joan, no podia estar més seductor i més rialler!
Jo estaba a tercera fila i en saludar els actors en Joel em va veure aixecada aplaudint i hem va saludar. Realment fan un treball increible tots els actor de teatre, però ahir va ser impresionant.
Petons desde /bebraveliveforme.