divendres, 18 de març del 2011

Estudi Oleguer Junyent





Estudi Oleguer Junyent

amb Amics del MNAC

18 de març de 2011




Hem estat a l'estudi d'Oleguer Junyent de la mà dels amics del MNAC. No és un estudi obert al públic, tot i que ara es qüestionen el fet d’obrir-lo per petits grups.
La gràcia principal és que l'estudi està tal i com el tenia l'artista quan hi vivia. Tret d'algunes obres d'art que la família s'ha venut.
Oleguer Junyent va ser una artista polifacètic. Escenògraf, pintor, col•leccionista, viatger... Ja de petit va decidir seguir els passos del seu germà Sebastià que era pintor. Als 14 anys va demanar d’estudiar escenografia i va estar a l'estudi de Fèlix Urgellès; després a París on va ser deixeble de Cartezat que era qui feia les escenografies de l'Òpera de Paris. Quan va tornar a Barcelona va fer moltes de les escenografies wagnerianes del Liceu de Barcelona i com a interiorista va realitzar les pintures que decoren "la peixera" del Cercle del Liceu.
Sempre li va agradar viatjar, arribant a l’extrem que sempre, fins al dia de la seva mort, va tenir una maleta a punt al rebedor per si sortia l’ocasió, i a la maleta no hi faltava una espelma i una capsa de mistos “per si de cas...”; els primers diners que va guanyar en un concurs d'escenografies van ser per fer la volta a Espanya. Cap al 1902 va fer la volta al món. I es va dedicar a pintar petits quadres de tots els llocs que visitava. D'aquest viatge en va sortir el llibre "Roda el món i torna al Born". Casat "in articulo mortis" amb Teresa Vidal, no va tenir fills i la seva hereva va ser la seva neboda Maria Junyent, que es va dedicar a augmentar la febre col•leccionista del seu oncle amb una col•lecció de nines que és una meravella. Nines de totes èpoques, vestides amb els seus vestits originals, una de vori, finíssima, alguns autòmats, com un nen fumant un cigarret que em va fer recordar el déu Maximon de Guatemala, del llac Atitlan, que també és un gran ninot que fuma cigarrets...
A la sala d’Oleguer Junyent hi veiem dues arcades que són entrades d'alcova i ara estan allà de decoració; les va aconseguir de les cases que van tirar a terra per construir la Via Laietana. També té dos paravents fets de pintures d'ell i de retalls de fotografies. I una pila de pintures, emmarcades juntes, del viatge de la volta al món.
És una barreja de tot, d’escultures, de pintures des de l'època medieval al Renaixement, d'objectes varis, d'encensers, d'arquetes tipus caixa de cosir que, segons sembla, en tenia 400... i que les que queden són molt boniques, una caixa hexagonal vertical amb anelles feta de vori per guardar els havans, pintures del seu germà Sebastià i d'altres amics.... i moltes coses més! Cal veure-ho per poder "viure" o "sentir" el lloc on treballava i vivia l'artista.
I tot això amb l’amable companyia i els comentaris del nebot nét de l’Oleguer Junyent, el fill de la Maria, l’hereva de l'artista.
Ens ha agradat molt i si ho obren al públic hi tornarem.

2 comentaris:

Nuria Junyent ha dit...

hola, bona tarda,
m'ha fet molta gràcia llegir la teva entrada. Ara miraré una miqueta més pel teu bloc, ja q sembla molt interessant!!

De fet, tinc curiositat de com es pot contactar amb l'Estudi d'Oleguer Junyent, i si es podría contactar amb la familia. Més q en ell (que també), estic més interessada en un avantpassat comú,... Sebastià Junyent i Comes.

Ja he llegit q està prevista una exposició a Girona. Però si fos possible visitar l'Estudi, segur q a la meva tieta i més d'un i de dos germans, estariem encantats de fer-ho.
Moltes gràcies

Nuria Junyent ha dit...

hola, bona tarda,
m'ha fet molta gràcia llegir la teva entrada. Ara miraré una miqueta més pel teu bloc, ja q sembla molt interessant!!

De fet, tinc curiositat de com es pot contactar amb l'Estudi d'Oleguer Junyent, i si es podría contactar amb la familia. Més q en ell (que també), estic més interessada en un avantpassat comú,... Sebastià Junyent i Comes.

Ja he llegit q està prevista una exposició a Girona. Però si fos possible visitar l'Estudi, segur q a la meva tieta i més d'un i de dos germans, estariem encantats de fer-ho.
Moltes gràcies