dilluns, 8 d’abril de 2013

Càndid o l'optimisme


Càndid o l'optimisme
de Voltaire

Abril de 2013

No havia llegit res de Voltaire, encara que em fa vergonya dir-ho, i creia que seria feixuc de llegir. Però tot esperant els llibres de Sant Jordi he trobat aquest llibret i me l'he llegit. I estic contenta. És com un conte previsible, amb aventures de l'època. La veritat és que no sé per què creia que Voltaire escrivia coses més filosòfiques i complicades.
Les aventures de Càndid, un noiet educat sota el mestratge del filòsof Pangloss en el castell del baró de Thundertentronckh, a Westfalia, pel fet, segons males veus, de ser fill il·legítim de la germana del baró, comencen el dia que s'enamora de la filla del baró, Cunegunda, i el pare el treu del castell amb un cop de peu.
Deia Pangloss: Queda demostrat que les coses no poden ser d'una altra manera: perquè si tot és fet d'acord amb un fi, tot és necessàriament segons el millor fi. Tots els esdeveniments estan encadenats en el millor dels móns possibles.
Càndid, candorós i innocent com el seu nom indica, es regeix per aquesta màxima del seu professor i malgrat tots els tràgics esdeveniments que li passen a través de la història ell sempre hi veu el millor que li podia passar.
És un llibre ingenu, amb aventures inversemblants però que llegeixes d'una tirada i veus que no és un llibre més, una bestiesa, sinó que té un fons que et dur a apreciar aquesta lectura.
Però mai hagués pensat que fos de Voltaire si no hagués vist el seu nom a la portada... Sovint ens fa por llegir segons quins autors, pensem que seran massa profunds o difícils, i en el fons pots llegir tot el que et cau a les mans, i si és un llibre d'un bon autor, encara millor.