divendres, 26 d’abril de 2013

Dalí - Port Lligat - Cadaqués

Davant la casa de Dalí a Port Lligat
 
Dalí - Port Lligat - Cadaqués

25 - 26 d'abril de 2013

Amb La Maria Rosa i el Ramon


Teníem entrades de fa temps per anar a la casa de Port Lligat. Vam arribar a la nit al hotel Montecarlo de Roses. Davant mateix del mar, amb terrasseta... una meravella! I com que era temporada baixa i buscant ofertes ens ha costat sopar, dormir i esmorzar 35,00€. Val la pena!
Avui al matí hem sortir d'hora per anar a Cap de Creus. La veritat és que ni en Jaume ni jo coneixem massa aquests indrets. Som del Vallès... I tot i que el dia no era de sol radiant, com a mínim no plovia!, hem pogut extasiar-nos davant les boniques vistes des del cap de Creus. I essent plena primavera el terra era pedres i flors. Preciós! I a més pràcticament sols. Avantatges de jubilats!
 
 
 
Després hem baixat fins a Port Lligat per a recollir les entrades. Ja de lluny pots veure la casa de Dalí amb els ous que la coronen i les cares de Càstor i Pòlux.
 
 
 
Després de viure a Paris i Nova York, com es va poder acostumar a viure en un llogarret amb quatre cases, per bonic que fos? Diu Dalí: Les elucubracions de París, les llums de la ciutat i de les joies de Rue de la Paix, no podien resistir aquesta altra llum, total, centenària, pobra, serena i intrèpida com el front concís de Minerva.
La casa és genial. Va començar amb una caseta de pescadors de 40 metres quadrats. Ells deia: Desitjava que la casa fos petita -com més petita més intrauterina-. Però, i segueix parlant Dalí: A cada nou impuls de la nostra vida li corresponia una nova cèl·lula, una cambra. I així de mica en mica van arribar a ajuntar sis cases de pescadors. I el resultat és un conjunt amb moltes escales, totes elles amb la part recta forrada d'espart,
 
 
amb unes finestres molt grans que deixen entrar tota la claror del Mediterrani
 
 
 
i amb una barreja d'estils i mobles i andròmines que no s'acaba d'entendre. Però el resultat és curiós. Per exemple, Dalí des del llit veia un mirall situat dos nivells més avall, on es reflecteix el sol quan surt al matí. I així era el primer en veure sortir el sol sense bellugar-se del llit.
 
 
I la Gala tenia una saleta per rebre amics i per arribar-hi havies de passar pel seu bany i el vestidor... Aquesta sala té el sostre amb forma d'eriçó, cosa que fa que tingui una sonoritat especial.
 
 
Té molts cignes dissecats, símbol de l'eternitat i un enorme os que et rep a l'entrada. El jardí, amb moltes parets blanques, amb ous pertot, amb una piscina de forma ben irregular, una font, barreja de ninots michelins i neumàtics Pirelli i ninots petits toreros... Deia Pla: La casa de Dalí conté només records, obsessions. Idees fixes dels propietaris. No hi ha res tradicional, ni heretat, ni repetit, ni copiat. Tot  és mitologia personal indesxifrable. Hi ha moltes coses la significació de les quals només saben els propietaris.
 
Quin goig que fa en Jaume sortint de l'ou!


No els agrada sortir a les fotos però en alguna havien de sortir, oi?

Hem dinat a Cadaqués i hem visitat l'església. Sembla mentida una església tan gran en un poble amb cases petites.
 
 
Només entrar un senyor molt amable ens ha sentit parlar en català -tothom parlava francès- i ens ha explicat la història del colossal retaule que adorna l'església.
 
 
És barroc, obra del vigatà Pere Costa. És tot de fusta, amb molta profunditat i molt, molt gran. Durant la guerra, quan van veure a venir que els cremarien el retaule, nos amb nos, o sigui, tots junts creients o no creients, es van ajuntar per aixecar una paret que impedís que arribessin al retaule. I ho van aconseguir. El retaule està dedicat a la patrona de Cadaqués la Mare de Déu de l'Esperança, que ens ensenya la seva panxa amb un sol antropomòrfic, Jesús dins seu. El retaule el sostenen dos pescadors, amb roba de pescar de l'època;
 
 
van ser els pescadors els qui van pagar el retaule. Molts sants, figures, representacions, barroc intens.
Una cosa que ens ha cridat l'atenció i que podria servir d'exemple a altres esglésies, és que han habilitat un espai molt gran amb una catifa i uns coixins, i demanen que la gent es descalci per entrar-hi. I està obert a qualsevol persona de qualsevol religió que vulgui pregar una estona, Exemple d'ecumenisme!
 
 
També tenen l'orgue més antic de Catalunya i cada dia a la tarda el fan sonar una estona.
Hem passejat pels carrers tant de Port Lligat com de Cadaqués i ens han quedat ganes de tornar-hi.
 
Port Lligat
 
Cadaqués
No a l'estiu sinó en època amb poc turisme, quan pots aparcar on vols i passejar i parlar amb la gent.
En una botiga on hem comprat el diari tenien el llibre de la Pilar Rahola, El carrer de l'embut, ambientat a Cadaqués. El senyor que despatxava, ja gran, quan li he preguntat si s'havien venut molts llibres ha dit que sí, que molts. I m'ha assenyalat un home de la coberta del llibre i ha dit: aquest era el meu pare. Això és el que m'agrada de sortir en temporada baixa. Parles amb la gent, vas sense pressa, tothom té temps per tot...
 
 
Ens ho hem passat molt bé, ens hem relaxat i esperem tornar a fer una sortideta com aquesta que et carrega les piles!
Gràcies, Maria Rosa i Ramon, per fer-nos de guies! Hi tornarem!
 
 

3 comentaris:

Guillem ha dit...

Bona la foto de l'ou! Surrealista :-)

Maria Rosa ha dit...

Maripepa, ets una meravella! has agafat el més essencial de cada situació! Et felicito!

Marta ha dit...

Aquestes escapadetes t'aporten moments força agradables. Què bé poder-ho fer en temporada baixa oi?!
Cadaquès en temporada alta és una bogeria. Fa temps que no hi hem estat. Quin goig veure els carrers tranquils! Enhorabona!