dimecres, 17 d’abril de 2013

Seduïts per l'Art




Seduïts per l'Art

Caixaforum
amb Isabel Larruy

16 d'abril de 2013


 
 
 
 
 
Pot una fotografia provocar emocions iguals o superiors a una pintura? Aquesta és la pregunta que ens va fer la nostra guia, la Isabel Larruy, només entrar a l'exposició. I ens la va repetir al sortir.
És una exposició molt curiosa. Ve a demostrar que els fotògrafs estan molt influïts per les obres d'art i que s'inspiren i beuen d'elles tot sovint. Hi havia la pintura original i al costat la fotografia inspirada en l'obra d'art. I sovint era més bonica la fotografia que la pintura. Totes les Madones amb el nen, a la pintura,
són hieràtiques; en la fotografia buscaven el fill o el nebot, i el posaven a la foto. I la mare tenia la mirada més dolça. I per això enganxa més.

 
El quadre de Goya "Els afusellaments del 2 de maig" els veus amb una fotografia impressionant. Molt gran i sense cap persona; tot són absències... Veus la terra barrejada amb la sang, el paisatge, i el que impressiona és la buidor, la terrible buidor.
De l'escultura "El grup de Laucont" el fotògraf va agafar el símbol de la serp i va fotografiar l'esquena d'un noi amb un tatuatge impressionant d'una serp.
 
 

Es veu com agafen postures d'algun quadre i les copien en modern i en fotogarfia. I el resultat és molt, molt bo.
Una fotografia em va impressionar molt: una noia mig ajaguda en un llit la posició de la qual és calcada a la d'una pintura, "La mort de Sardanapolo" de Delacroix, d'un emperador assegut al llit contemplant com maten a tots els qui el volten.

 
 
 La última fotografia de l'exposició és un ram de flors de tots colors que esclata per l'efecte d'uns petards: explosió de colors!, és impressionisme pur. I és la fotografia del tríptic.
També em va agradar una fotografia que hi ha a l'entrada: és una habitació per on sembla que hi ha passat una forta ventolera. estudiant cada objecte i la posició dels mobles pots saber la història d'aquesta fotografia.


Jo pensava que no es podia comparar la pintura amb la fotografia. La veritat és que algunes de les fotografies movien més emocions que les pintures. I m'han agafat ganes de fer una fotografia amb els néts inspirada en una pintura. Ja veurem si es deixen...

2 comentaris:

Marta ha dit...

Maripepa, precisament demà voliem anar a veure l'exposició!
Per cert, l'any 2009 vaig fer un apunt d'una excursió a La Camarga, i vaig està fent fotografies comparatives a algunes pintures de Van Gogh :). Jo també em vaig inspirar, je je. T'envio l'enllaç:

http://todoreh.blogspot.com.es/2009/04/franca-els-veins-del-nord.html

A veure si també t'animes!

Maripepa ha dit...

Marta, molt bones les fotos! I bona idea per repetir-la. Però aquesta exposició és totalment diferent. Ja ho veuràs quan hi vagis. És agafar un detall i convertir-lo en una actitud d'avui, moderna...