dimarts, 5 de juliol de 2016

El Abencerraje


El Abencerraje y la hermosa Jarifa

Edición de Francisco López Estrada

CATEDRA
Letras Hispánicas

Juliol 2016

Novel·la curta ambientada al segle XV, a la frontera andalusa entre moros i cristians. 
Rodrigo de Narváez, alcaide d'Antequera i Álora, home de conegudes virtuts, fa pres a un cavaller moro, Abindarráez, de la família dels Abencerrajes. Però el valor i la cavallerositat  demostrats pel moro fan que l'alcaide tingui curiositat per saber més d'ell. I Abindarráez li explica la seva història i li diu que anava a buscar a la bella Jarifa per casar-s'hi. Després d'escoltar atentament tota la seva història Narváez decideix deixar-lo marxar perquè es pugui casar amb la condició que al cap de tres dies torni i quedi pres. Abindarráez li assegura que així ho farà i se'n va a buscar la promesa. 
La història no és senzilla ja que el casament és contra la voluntat del pare i se li presenten moltes dificultats. Però al cap de tres dies torna amb la Jarifa per complir la seva promesa. Naturalment tot acaba sense presó i molt amics i en pau amb tota la família. 
El que es volia ensenyar amb aquesta novel·la curta és la generositat del alcaide cristià cap a un moro i també com un signe de tolerància entre religions ja que durant l'Edat Mitja s'havien enfrontat força. 
El Abencerraje és una obra de ficció però que podia haver passat en la realitat. Una mica està escrita contraposant-la a les invencions de les novel·les de cavalleries que posen la força en la desmesura. 
Tant Cervantes en el Quijote com Lope de Vega en una de les seves comèdies incorporen a Narváez i a Abindarráez i Jarifa en els seves històries. 
Abindarráez vol dir "fill del capità" i Jarifa "la noble, preciosa, formosa"; en àrab dóna a entendre l'alt llinatge d'aquests moros. 
És curiosa la història dels Abencerrajes. Quan fan pres a Abindarráez ell explica qui és i d'on ve. Els Abencerrajes eren un llinatge de cavallers de Granada, la flor i nata del país, estimats pel rei i pels cavallers i per la gent del poble. Valents i elegants tant en la pau com en la guerra. Tots servien una dama o altre i cap era covard ni traïdor.   Però la mala sort va ser que el rei de Granada va agraviar de mala i injusta manera a dos dels principals Abencerrajes. I diuen que aquests dos van decidir atemptar contra el rei i dividir el Regne. Aquesta conjura, verdadera o falsa, va ser descoberta pel rei que va fer matar als dos Abencerrajes. Tot el poble els va plorar, de tal manera que el rei va decidir fer tirar a terra totes les cases d'ells i els Abencerrajes ja no van poder viure més a Granada. Excepte el pare i l'oncle de Abindarráez a qui no van trobar cap falta; però els van exigir que si tenien fills havien de ser educats fora de Granada.  Aquesta història recorda massa l'expulsió dels jueus... Crec que totes aquestes obres volen tenir la seva part moral que, no podent expressar-la en paraules, la deixen endevinar rere les seves històries. 
És un llibret agradable de llegir, suau, dolç, amb la compassió, l'honor i la cavallerositat per sobre de tot. Un exemple de novel·la d'època. 
Al final del llibre s'hi troba un recull de poemes sobre la història dels tres personatges. Us en poso un, el de la història de Abindarráez i de la bella Jarifa.