divendres, 29 de juliol de 2016

Mor l'Enric


Mor l'Enric

28 de juliol de 2016


Ha mort l'Enric, un dels meus cosins grans. Essent 26 cosins sembla que és natural que algun comenci a faltar però et sobta, suposo que sobretot quan és el primer cosí que se'n va... Ben bé no és el primer. En Joan, amb 41 anys va morir fa una pila d'anys però va ser una mort molt diferent; dura, especial, no tocava... 
L'Enric estava malalt i tots esperàvem la notícia. En el moment de la seva mort et venen al cap una pila de records... Els meus cosins "grans" eren tots molt guapos i les amigues me'ls reclamaven quan fèiem festes. La relació entre cosins es va anar espaiant amb els anys però a l'Enric el seguíem veient com a mínim una vegada a l'any, el dia de la patrona de la casa pairal, a la missa i dinar de germanor que ell acostumava a ser-hi sempre. 
Tinc el record, junt amb la meva germana Maria Lluïsa, de quan la mamà estava hospitalitzada, molt greu, i ell apareixia tot sovint a l'hospital. Quan li vam dir que no podia veure a la mamà ell va dir que no venia per ella sinó a fer-nos una estona de companyia a nosaltres. Són petits records que et queden gravats i que esborren qualsevol cosa que pugui haver passat, o qualsevol moment no tan bo. Tots som humans, l'Enric, nosaltres i tothom i tots fem coses ben fetes i coses mal fetes. Però no tothom fa coses com aquestes que fan que no les puguis oblidar i que recordis a la persona amb el somriure a la cara.
Descansa en pau, Enric!